El fracàs estrepitós de la Unió Europea en la gestió de les vacunes contra el coronavirus per distribuir entre els seus ciutadans —una població de 446 milions d'habitants, la tercera del món darrere de la Xina i l'Índia— és, a hores d'ara, tan escandalós i vergonyós que els caps d'estat i de govern haurien de sortir del marasme actual i exigir col·legiadament responsabilitats a Brussel·les abans que s'arribi a un punt de no retorn en què cada país s'espavili pel seu compte en la recerca de solucions. La cancellera Angela Merkel va fer el primer avís en aquest sentit, però consta que no és l'única que obre aquest complex meló i expressa la seva irritació.
Mentre això succeeix a la vella i mandrosa Europa, el president dels Estats Units, Joe Biden, acaba d'anunciar que dobla l'aposta que en els seus primers cent dies a la Casa Blanca inocularia 100 milions de dosis —ho ha fet en 58 dies— i que el seu nou repte són 200 milions de dosis en un país d'una mica més de 330 milions d'habitants. El Regne Unit, que ja no està sota el paraigua foradat de la UE, ja ha vacunat més de 28,5 milions de ciutadans, almenys amb la primera dosi, l'equivalent a més de la meitat de la població adulta. A Espanya, aquest percentatge es redueix dràsticament, ja que només el 9% de la població ha rebut, almenys, una dosi; no és gaire diferent la xifra que reporta Catalunya, del 8,9%.
Mentre això succeeix, la consellera de Salut, Alba Vergés, anunciava aquest dijous via Twitter que el govern espanyol li havia notificat que les 148.000 vacunes d'AstraZeneca que havien d'arribar a Catalunya a començaments de la propera setmana es demorarien, almenys, fins al proper 5 d'abril, festa de Dilluns de Pasqua. Diu Vergés, amb raó, que ja n'hi ha prou d'aquest despropòsit, mentre el ministeri de Sanitat, segons el secretari de Salut, Marc Ramentol, no ha donat cap explicació a les autoritats catalanes. Tampoc no consta cap declaració clara i contundent de Pedro Sánchez sobre el que està succeint, d'aquelles que sol prodigar en política domèstica i que defuig en el concert internacional. Potser perquè, conscient del seu escàs pes a la UE, els cedeix la vènia a Angela Merkel i Emmanuel Macron, que no deixen de posar el crit al cel de la pèssima gestió que s'ha realitzat des de la Comissió Europea i que, encara que costi dir-ho, suposa cada dia un important nombre de vides.
Cal exigir als governants que lluitin per les vacunes i no només des d'un punt de vista sanitari que, òbviament, és el prioritari. I que a la guerra entre països siguin capaços de defensar els seus interessos, com, d'altra banda, fan tots. Però és que, a més, la imprescindible recuperació econòmica no serà possible sense taxes de vacunació molt superiors a les actuals i comença a perillar la campanya d'estiu, una font d'ingressos de la qual un país com Espanya no pot prescindir. Tots els esforços seran debades sense una vacunació massiva que impedeixi una nova onada de contagis que ja estem veient a França o Alemanya, tot i haver adoptat mesures molt més dures que les nostres per evitar la propagació de la quarta onada. I això, lamentablement, s'oblida massa sovint.