L'última enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) abans de les vacances confirma la preeminència d'Esquerra Republicana com a primera força política catalana. Malgrat la privació de llibertat del seu líder indiscutible, Oriol Junqueras, i l'exili de la seva secretària general, Marta Rovira, l'electorat català, segons el CEO, premia la política pragmàtica dels republicans i la seva distància de qualsevol via unilateral juntament amb una organització interna disciplinada i previsible. Els resultats de les eleccions espanyoles i municipals tornen a ser confirmats uns mesos després dels comicis d'abril i de maig. Això succeeix just en un moment en què la política espanyola acaba d'estavellar-se contra les roques amb la investidura fallida de Pedro Sánchez i la política catalana a nivell institucional no és gaire millor amb un Govern que té unes xifres extraordinàriament baixes de valoració, començant pel seu president, Quim Torra que suspèn amb una pobra puntuació de 4,15, inusualment baixa per a un inquilí del Palau de la Generalitat.

El baròmetre del CEO fa evident que Esquerra ha fet bé els deures davant d'unes noves eleccions, ja siguin de repetició de les espanyoles el 10 de novembre, o d'unes catalanes sense data en l'horitzó però que es poden acabar celebrant el 2020. La desena de diputats amb què supera Junts per Catalunya i el PSC, que es disputen la segona posició, és un marge important però no definitiu. Sobretot, perquè ERC i JxCat són vasos comunicants i el que guanya una ho perd l'altra i sense comicis convocats queden moltes enquestes per davant. El que sí que es pot donar per definitiu és que el PSC s'ha apropiat definitivament de l'espai unionista i torna a recollir sufragis de Ciutadans, en caiguda lliure després de la seva erràtica política del no a tot i de l'evident desgast d'Albert Rivera i Inés Arrimadas.

Encara que la majoria independentista al Parlament no perilla, hi ha símptomes preocupants que l'amenacen: el retrocés dels partidaris de la independència, que per primera vegada des de juny del 2017, uns mesos abans del referèndum de l'1-O, són superats pels partidaris del no. El famós 80% de catalans que creuen que Catalunya té dret a celebrar un referèndum d'independència cau al 70,8%, una xifra realment alta però deu punts menor de la que acostumava a sortir en les enquestes. Segurament, l'esguerro que hi ha entre les formacions independentistes, la falta d'un full de ruta compartit, la confrontació permanent en qualsevol debat que afecta l'independentisme, la incapacitat per armar una resposta unitària a les sentències del Tribunal Suprem i l'absència de lideratge són raons més que suficients per explicar les dades del CEO.

Com també hauria de fer reflexionar el buit governamental existent a Catalunya. La corba descendent del Govern l'últim any és bastant més que preocupant: si el juliol de l'any passat ja suspenia amb 4,31, ara la seva puntuació és del 3,60. El suspèn el 55,8% i l'aprova el 40,5% dels catalans. El zero és la nota més alta (23,3% dels enquestats) i els electors de JxCat li atorguen una puntuació pobra (5,93) i encara molt més discreta els d'ERC (5,01). Sense un canvi enèrgic de timó que visualitzi l'acció política del Govern és francament difícil que els catalans millorin l'opinió del president i de l'Executiu català. Altrament, la barca només pot continuar anant a la deriva.