La campanya electoral per a les eleccions del 21-D serà la més decisiva de totes les eleccions que s'han celebrat a Catalunya. Mai no havien estat tant en dubte tantes coses: qui quedarà primer, qui acabarà formant Govern o si s'hauran de repetir les eleccions davant de la impossibilitat de formar una majoria parlamentària estable. La setmana que ha transcorregut ha deixat clares unes quantes coses, però no les definitives, la qual cosa atorga una importància extraordinària als set dies de campanya que falten i que acabaran decidint una situació o una altra. Així, per exemple, hi ha dos impactes que cal destacar: en primer lloc, la consistència de Ciutadans que no perd força electoral amb el pas dels dies. La seva capacitat per succionar bona part del vot no independentista, d'una manera molt especial el del Partit Popular, està propulsant la formació d'Albert Rivera i Inés Arrimadas a dalt de tot i, ara per ara, continua aguantant el vertigen d'una posició tan important.

En segon lloc, la importància d'Oriol Junqueras en la campanya d'Esquerra Republicana. Encara que la formació republicana té un elenc de persones conegudes, des de la mateixa Marta Rovira fins a Mundó, Tardà o Rufián, el cert és que el lideratge de Junqueras no és ara com ara substituïble. No és un candidat mediàtic però, en canvi, supleix de sobres aquesta condició amb el seu llenguatge fàcilment comprensible i pròxim. Els republicans no han trobat encara la pedra filosofal per revertir aquesta absència i, a més, sobre ells es dirigeixen la gran majoria dels atacs de la resta de partits. Aquesta situació, encara que no és simètrica, no és molt diferent de la del president Carles Puigdemont que, encara que pot parlar per videoconferència des de Brussel·les o a través d'entrevistes, l'impacte mai no és el mateix.

L'avanç del quart tracking d'El Nacional que hem publicat a les 22 hores d'aquest dimarts lluny d'aclarir incògnites ha tornat a reobrir-les. L'impacte de la manifestació a Brussel·les de dijous passat va donar ales a tot el bloc independentista i d'una manera especial a Junts per Catalunya. Cinc dies després aquest efecte ha disminuït en part i sembla evident que l'independentisme té una certa necessitat de tocar a sometent entre els seus electors si vol assegurar-se la majoria absoluta. En cas de no aconseguir-la, el mapa polític català amenaça de ser d'una complexitat enorme i, per primera vegada, no s'hauria de descartar una situació similar a la de les eleccions espanyoles de desembre del 2015 en les quals va acabar sent necessària una nova cita amb les urnes el juny del 2016, ja que cap candidat no va tenir els vots necessaris per ser investit. No és la principal opció, però no és descartable. Dependrà de la mobilització dels blocs independentista i unionista en l'última setmana.