La contundent resposta del president de la Generalitat, Quim Torra, al rei Felip VI, en afirmar que mai no és tard per demanar perdó però que ja no és el rei dels catalans demostra tres coses. La primera, que la declaració efectuada a l'inici dels Jocs de la Mediterrània, que considerava persona non grata el monarca i anunciava que la Generalitat no assistiria a actes organitzats per la monarquia espanyola i que tampoc no es convidaria el cap de l'Estat a cap dels que organitzés el Govern, era molt seriosa i en cap cas fruit d'un rampell del moment. Segon, la convicció que la declaració del president del Parlament balear, Baltasar Picornell, dilluns passat a la sortida de l'audiència amb el Rei, assenyalant que Felip VI estava disposat a dialogar amb els partits independentistes, era un brindis al sol, ja que ni hi ha converses amb la Casa Reial ni tampoc una invitació. És més: des de la negativa a rebre a la Zarzuela el gener del 2016 la presidenta Carme Forcadell ―per cert, avui també a la presó― perquè li comuniqués la designació pel Parlament del president de la Generalitat, l'actitud del titular de la Corona espanyola sempre ha estat d'una gran descortesia institucional. Així, fins avui.

I, en tercer lloc, la creença molt generalitzada en l'independentisme que el descrèdit internacional de la monarquia pot acabar obligant a fer un moviment en el tema dels presos i dels exiliats si vol recuperar una part del crèdit perdut. Avui la família reial espanyola ja no apareix als mitjans de comunicació internacionals i en molts dels espanyols ―sobretot si un s'allunya dels diaris de paper― per les seves vacances estivals a Mallorca sinó per l'estada a la presó de Brieva d'Iñaki Urdangarin. O per la bomba informativa que ha fet fer explotar Corinna zu Sayn-Wittgenstein i que afecta directament l'honorabilitat de Joan Carles I i els seus negocis durant els anys que va ser el cap de l'Estat. La premsa internacional té posat el focus en aquest tema i, certament, ni el Rei ni la Reina en surten gaire ben parats.

Les tres idees unides són prou poderoses perquè el Govern no vulgui passar a un segon pla aquesta qüestió i en les negociacions amb l'Executiu espanyol, juntament amb l'alliberament dels presos i exiliats, també hi sigui la carpeta d'exigència de disculpes al Rei pel seu discurs del 3 d'octubre. L'equip de Pedro Sánchez, amb nombrosos assumptes a sobre de la taula, no només els catalans, prova de rebaixar sense èxit la distància del Govern amb el Rei, que, a més, molesta especialment l'entorn de Felip VI. "Que moguin fitxa i que no esperin gaire", exclamen des del Govern. "Tot el que sigui després del 20 d'agost serà més difícil; haurien d'aprofitar la canícula estival", agreguen.

Són certament opinions i res més. Perquè la convicció que no hi haurà cap moviment és alta. Però la porta sempre cal deixar-la oberta, creuen.