Passar a l'ofensiva aprofitant una relliscada del jutge Pablo Llarena en unes declaracions efectuades a Oviedo, deixar la seva reputació tocada i qui sap si fins i tot arribar a parar la instrucció. Aquest és el triple objectiu de la demanda civil presentada pel president Carles Puigdemont i pels consellers exiliats a Brussel·les —Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret— davant de la justícia belga, que ja ha posat data per al judici: el proper 4 de setembre. L'independentisme català mou el tauler judicial amb una iniciativa que busca ser un escac al polèmic magistrat del Tribunal Suprem i que pretén posar de manifest com a Espanya els líders independentistes no poden defensar els seus drets fonamentals i davant de la justícia d'un altre país sí. L'acusació del Govern a l'exili es basa, entre altres coses, que el jutge ha deixat d'estar protegit per la seva immunitat, ja que no s'està debatent el que diu en una interlocutòria sinó el que va declarar als mitjans de comunicació a Oviedo, quan li van preguntar pels líders independentistes i si són o no presos polítics.

La dimissió de Rajoy com a president del PP, l'anunci imminent del nou govern de Pedro Sánchez i fins i tot l'amenaça d'Aznar aixecant el dit sobre un hipotètic retorn, han relegat una notícia que qualsevol altre dia ocuparia el principal lloc en els informatius, ja que això no succeeix tots els dies. En qualsevol cas, l'independentisme s'ha anotat una primera victòria enviant un missatge molt clar: el jutge Llarena haurà de comparèixer davant de la justícia belga per defensar-se de la demanda civil, un procediment reglat en aquell país i en el qual la fiscalia no intervé i tampoc no hi ha un tràmit d'admissió que s'hagi de valorar. Simplement, el jutge belga fixa la data per a la vista i seran els membres del Govern a l'exili els que hauran de demostrar que hi ha hagut una vulneració del dret a un jutge imparcial, a un procés judicial equitatiu i just i a la presumpció d'innocència. Si Llarena o els seus representants no es presentessin, automàticament la podrien perdre.

Si no fos per la transcendència del cas, el més lògic seria ajornar tota la instrucció, ja que si Llarena té un judici pendent, podria arribar a interpretar-se, segons alguns juristes, que estaria prevaricant si seguís endavant. Una altra solució seria que el mateix Tribunal Suprem apartés el magistrat i qui sap si pogués prendre un camí diferent en algunes decisions de la instrucció dutes a terme.

Europa i les seves instàncies judicials s'han convertit en un veritable problema per a la justícia espanyola, que veu com tot el que decideix aquí es qüestiona o es rebutja fora. Un veritable galimaties que se suma a la sensació d'un gran caos a Espanya, amb un govern que es desconeix quin serà el seu recorregut una vegada hi ha hagut acord entre les forces parlamentàries per enviar Mariano Rajoy a la seva jubilació política. Un acord encara massa fràgil per no donar la legislatura espanyola per morta.