La presentació d'una proposició no de llei de Junts per Catalunya instant el president del govern espanyol a plantejar una qüestió de confiança al Congrés dels Diputats, entre fortes acusacions de Carles Puigdemont a Pedro Sánchez de no ser un polític de confiança i d'haver esgotat el crèdit de la formació independentista, marca un canvi de rasant en la convulsa legislatura en la política espanyola. Puigdemont va escenificar a Brussel·les, en complir-se una mica més d'un any dels acords subscrits entre Junts i el PSOE, que havia arribat el moment d'exigir un punt d'inflexió en les relacions o de deixar-ho córrer. El seu esquema, tanmateix, situa potser un impossible per als socialistes, ja que corregir els desacords actuals suposa remar en contra de tot el que han estat fent, bé oposant-s'hi o bé retardant-ho. La qüestió de fons, com sempre, acaba sent més important que els discursos, i el corrent imperant a Junts és que les preses de pèl de Sánchez són contínues i el desgast per al seu líder, enorme, ja que corre el risc de quedar engolit en un cúmul de promeses incomplertes per part de la Moncloa.
L'origen del desacord actual és de sobres conegut: el PSOE necessitava set vots per a la investidura i va firmar el que fes falta per arribar a la Moncloa. El desenvolupament dels mesos transcorreguts també està perfectament clar: reunions mensuals a Ginebra, amb un mediador internacional, el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez com a verificador internacional. En aquestes trobades, els socialistes deien invariablement que sí a tot mentre a Madrid els temes anaven encallant un darrere l'altre a mesura que arribaven als ministeris. No només això, sinó que un dels temes estrella, l'oficialitat del català a les institucions europees, va decaure per falta d'impuls des de la Moncloa, ja que, com s'ha vist amb la designació de la ministra Teresa Ribera com a vicepresidenta de la Comissió Europea, el PSOE no té objecció a pactar si és necessari amb la ultradreta europea per aconseguir una butaca comunitària. En canvi, res d'això no ha passat amb el català, que ha estat una carpeta del ministre José Manuel Albares.
El corrent imperant a Junts és que les preses de pèl de Sánchez són contínues i el desgast per al seu líder, enorme
Els socialistes es van empassar un relat de Puigdemont que ara es veu que mai no van compartir, ni van fer seu. N'hi ha prou amb rellegir un paràgraf en què es parlava que era un acord històric i que es tractava de solucionar un conflicte que només des de la política pot i ha de resoldre's: "ateses les profundes discrepàncies sobre la forma final de resolució del conflicte, a més de les desconfiances mútues reconegudes per ambdós, PSOE i Junts acorden dotar-se d'un mecanisme internacional que tingui les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords als quals s'arribi". D'aquell conflicte no resolt, segons Puigdemont i Junts, s'ha passat com per art de màgia a proclamar una normalitat a Espanya i a Catalunya sense que res hagi canviat. Carpetes irresoltes com el reconeixement nacional, la modificació de la llei orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes que estableixi una clàusula d'excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en la qual s'organitza el sistema institucional de la Generalitat i que faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya i la transferència integral de les competències d'immigració a la Generalitat de Catalunya. O bé el blindatge del català i l'ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals, particularment en els assumptes que tenen especial incidència en Catalunya.
Tot ha acabat sent un brindis al sol i l'acord de Brussel·les paper mullat. A tot això hi afegim l'aplicació de la llei d'Amnistia que fan els jutges del Tribunal Suprem i que mantenen a l'exili Puigdemont entre promeses a Junts que el Constitucional li permetrà el retorn al voltant de l'estiu, i que a hores d'ara ningú no es creu; l'incompliment de Sánchez de reunir-se a Brussel·les amb el president a l'exili, cita que mai no va arribar a celebrar-se; el viatge del president de la Generalitat, Salvador Illa, també a la capital comunitària i cap invitació a trobar-se i la denegació de l'escorta a la qual tenen dret tots els presidents de la Generalitat i que el ministeri de l'Interior es nega a concedir a Puigdemont. Junts no vol treure la llista d'incompliments, però sí que situa el llistó tan alt que, en aquests moments, els pressupostos de l'Estat són una utopia. Algú es creu que el PSOE farà, com Junts li exigeix, una liquidació dels incompliments d'inversions a Catalunya el 2023 i 2024 i la seva transferència a les arques de la Generalitat abans de parlar dels pressupostos de 2025?
En aquest context, Puigdemont ha decidit reiniciar la legislatura. La presentació de la proposició no de llei (PNL) instant Sánchez a presentar una qüestió de confiança haurà de ser tramitada per la Mesa del Congrés i col·locar-se en l'ordre del dia d'un pròxim ple. Veurem si s'accepta —el contrari precipitaria esdeveniments per part dels independentistes— i per a quan es fixa la votació. Sánchez ja ha fet saber que no se sotmetrà a una qüestió de confiança encara que prosperi la PNL. És un escenari aquest que deixaria en mans d'Alberto Núñez Feijóo presentar una moció de censura i Junts podria sentir-se temptat de donar-li suport si les seves converses constaten que l'acord amb el PSOE és impossible, ja que l'allunyament en les posicions s'ha cronificat.