La llum verda del Consell de Garanties Estatutàries al decret de creació del Fons Complementari de Riscos, impulsat per la conselleria d'Economia, que permet al Govern avalar les fiances d'alguns dels 34 encausats davant del Tribunal de Comptes per la política exterior de la Generalitat marca un triple punt d'inflexió. Primer, que hi hagi un instrument per protegir econòmicament els alts càrrecs i funcionaris, cosa que no existia des de 2017. Segon, trencar el tòpic que iniciatives d'aquest calat es feien sense prou base legal, com ho reflecteix el fet que el Consell de Garanties hagi aprovat el decret per unanimitat. I, tercer, tirar-lo endavant al Parlament amb l'única oposició del trifachito de Vox, Cs i PP. En total,19 no dels 135 diputats que té la Cambra, menys del 15%.

El conseller Jaume Giró s'anota un èxit després del seu aterratge en la política procedent de l'esfera empresarial privada, en la qual va congelar la seva activitat fa tan sols dos mesos per fer-se càrrec de la conselleria d'Economia. És obvi, per a qualsevol que hagi seguit la informació que s'ha anat coneixent, que sense el seu afany que existís una cobertura que permetés avalar la presumpció d'innocència dels servidors públics el fons difícilment existiria. El president Pere Aragonès, molt en contacte amb el conseller aquests dies, aconsegueix que el Govern surti d'aquest tràngol gens fàcil reforçat políticament i, qui sap, si, a més, com un executiu més cohesionat.

El Tribunal de Comptes, que ha fet de la política exterior de la Generalitat una autèntica croada i que ha fixat una fiança de 5,4 milions per a 34 polítics i ex alts càrrecs -Puigdemont, Mas, Junqueras, Mas-Colell, Homs i Romeva, entre d'altres- ja sap que té davant, a més del Govern, una majoria molt àmplia del Parlament. Les abstencions dels grups parlamentaris del PSC i En Comú Podem són eloqüents.

Especialment significativa la dels socialistes, que, de la mà de Salvador Illa, han optat per un vot de confiança al conseller Giró, fugint del no a tot al que tan acostumats estàvem quan la cap de l'oposició era Inés Arrimadas, de Ciutadans. Es pot esperar que l'informe de l'Advocacia de l'Estat que ha sol·licitat el Tribunal de Comptes vagi en la mateixa direcció que el que acaba d'emetre per unanimitat el Consell de Garanties i tampoc no s'entendria l'abstenció del PSC amb un rebuig de l'Advocacia.

El dictamen del Consell de Garanties hauria d'obrir, en bona lògica, una nova ronda de contactes amb les set entitats financeres que en primera instància es van negar a facilitar l'aval que volia Economia. És d'esperar que alguns dubtes que tenien sobre la legalitat del fons hagin desaparegut i la seva actitud sigui més oberta que en les primeres negociacions.