Quan aquest dimarts van començar els escorcolls a la Conselleria d'Economia i seu de la Vicepresidència, a la rambla Catalunya de Barcelona, i també al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i al gegant de la comunicació Mediapro, a ningú no el va sorprendre. I això no és normal. Semblava una cosa ja habitual en aquests últims temps en què lamentablement és massa fàcil fer conjectures: cada notícia sobre corrupció en la política espanyola va acompanyada de la corresponent posada en escena d'un escorcoll en una o una altra administració, institució, entitat o societat catalana. I dimarts era el dia en què tots els ulls estaven pendents de la decisió final del Tribunal Suprem sobre el denominat cas Nóos i que condemna Iñaki Urdangarin a penes de més de cinc anys de presó sumades totes les condemnes, i la infanta Cristina com a responsable civil a títol lucratiu a pagar gairebé 137.000 euros.

El mateix que aquest dimarts va succeir el 24 de maig passat, quan l'Audiència Nacional condemnava Luis Bárcenas a 33 anys de presó i el Partit Popular a títol lucratiu. A la fi va ser el desencadenant de la moció de censura a Mariano Rajoy i el canvi de govern a Espanya. Però si la sentència d'aquell 24 de maig era esperada, què va succeir a primera hora del matí? Doncs que es va posar en marxa una macrooperació que es va anunciar amb més de 30 detencions en les hores següents i en què van participar uns 500 agents. El pas de les hores va rebaixar com en altres ocasions les expectatives mediàtiques i el titular de la presumpta desviació de diversos milions de subvencions cap al referèndum de l'1-O i el procés. Són dos exemples i podríem posar-ne més, ja que a l'hemeroteca estan perfectament documentats.

En les intervencions policials d'aquest dimarts i en les del 24 de maig fa l'efecte que el principal objectiu és la notorietat, l'impacte mediàtic. Entre altres coses, perquè la documentació que acaben retirant es podria obtenir d'una manera més discreta. També sorprèn que es continuï obtenint documentació de l'1 d'octubre tants mesos després. És possible que hi hagi una nova línia d'investigació de les últimes hores, però no deixa de ser cridaner després d'haver ocupat el Govern de la Generalitat durant tants mesos el govern espanyol. Deia el president de Mediapro, Jaume Roures, que la policia volia crear un ambient de por i intimidació. Quan, a més, no s'havien emportat res rellevant. També, lamentablement, grotesc.

Això sí, els catalans compartint minuts de corrupció i de telenotícies amb Urdangarin o amb el PP acaba sent a l'Espanya d'avui gairebé un esport nacional.