En prenem nota. Aquest llenguatge, aparentment tan poc diplomàtic, és el que ha fet servir el director per a Europa i el G-20 de la Presidència del Govern espanyol, Álvaro Renedo, en un correu que ha enviat a l'ambaixador de Bèlgica a Madrid després que el primer ministre belga, Charles Michel, expressés suport a Catalunya en un diari del país. I segur que Renedo no faltava a la seva paraula i el seu cap, el català Jorge Moragas, no gaire lluny físicament del seu despatx a la Moncloa, ha d'haver estat a sobre del correu enviat i de tots els detalls. El correu té altres floretes que demostren el nerviosisme creixent del Govern espanyol, com ara considerar greument compromeses les relacions bilaterals entre Espanya i Bèlgica. Fora d'aquesta nota hi ha també la filtració des de la Moncloa que Espanya no donarà suport a la candidatura belga a Europol com a represàlia.

El cas belga serveix com a exemple de tot el que es deu estar coent a les institucions comunitàries de portes endins i que Espanya intenta mantenir com pot en silenci mitjançant  pressions i amenaces. Allò que l'exministre Margallo va qualificar un dia com una certa compra de suports d'altres països per evitar que es posicionessin a favor de la independència de Catalunya. "Ningú no sap els favors que devem a una quantitat de gent per haver aconseguit que fessin les declaracions que van fer", va declarar l'excap de la diplomàcia espanyola el passat mes de març. Michel no ocupa un paper central a la política europea, però té dues coses que fan especialment important la seva posició. El seu país pertany al grup dels sis fundadors del que ha esdevingut la UE i a Bèlgica hi ha les institucions comunitàries i el mitjà de comunicació emprat, Le Soir, és un rotatiu històric amb una difusió important a tots els despatxos oficials.

Bèlgica, Holanda, Luxemburg i Eslovènia encapçalen un grup de països defensors d'una solució dialogada al conflicte entre Catalunya i Espanya, distants de la repressió policial de l'1 d'octubre i partidaris d'empènyer a l'ombra perquè el Govern espanyol s'assegui a parlar. En aquest marc s'ha d'entendre la resposta agressiva de Renedo i Moragas i la salutació més que freda entre Rajoy i Michel aquest dijous a Brussel·les. Quan el gabinet de Rajoy diu al seu homòleg belga que "només hem vist atacs al Govern d'Espanya", està plantejant molt més que una protesta diplomàtica. Està plantejant una confrontació oberta, ja que Madrid sap que s'hi juga molt si no aconsegueix esclafar al preu que sigui tota oposició petita o gran que pugui tenir d'un o de diversos estats. Per això també vol aplicar a Bèlgica un 155 especial: humiliar-la, com si no tingués dret a expressar la seva opinió, amenaçar-la amb tots els mals si s'enfronta a Espanya i inventar-se un relat de drets i llibertats de ciutadans que té poc a veure amb la realitat. Els anomenats Països Baixos espanyols fa més de tres segles que van deixar de ser-ho.