Llegint els mitjans de comunicació de Madrid, sentint ràdios, veient televisions o escoltant el Partit Popular i Ciutadans, es podria pensar que la cèlebre frase de l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría referida a la supressió del Diplocat i pronunciada fa uns mesos bé la podrien considerar tots referida a Espanya després de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa; tals són els atacs cap al que anomenen "govern Frankenstein". El seu patriotisme els porta directament a veure una "Espanya en li-qui-da-ci-ó".

Tot això en un moment, a més, que ja s'ha aixecat l'article 155, el Govern ha pres possessió aquest dissabte i serà a partir d'ara quan es podrà començar a veure la seva musculatura política i les seves prioritats sectorials. El fet que els governs de Madrid i de Barcelona pràcticament iniciïn la singladura a l'uníson hauria de servir, almenys des de la perspectiva catalana, per saber molt ràpidament si hi ha una possibilitat de revisió de la política espanyola respecte a Catalunya.

Que ningú no s'equivoqui: Catalunya té demandes que no són del Govern, sinó dels ciutadans. Les dues cites amb les urnes de l'1 d'octubre i del 21 de desembre han estat clares sobre això. No n'hi haurà prou amb una política de distensió per part de Pedro Sánchez i, més que mai, l'independentisme català necessitarà proves i fets concrets. Si no és així, la trajectòria de l'executiu socialista serà la més breu de la història d'Espanya. A això jugaran el PP i Ciutadans: fer caure Sánchez, enarborar una Espanya tan nacionalista com sigui possible i precipitar una cita amb les urnes.

Hi ha moltes, moltíssimes, possibilitats que el caos s'instal·li en la política espanyola si Sánchez no pren riscos. Això ho sap tothom. Fins i tot el seu aliat més fidel, el PSC de Miquel Iceta, els militants del qual acaben de votar fer fora una alcaldessa d'esquerres a Badalona per pactar amb el PP d'Albiol i Ciutadans una moció de censura. Els militants socialistes hi han donat suport amb més del 90% de sís, un percentatge que no deixa lloc per a dubtes de quina aliança volen els militants socialistes de Badalona. Atenció a la dada, els despistats i ben intencionats. Només un però: si Iceta fa fora Rajoy de la Moncloa amb els seus diputats a Madrid i aconsegueix que, al final, els 11 regidors del PP donin l'alcaldia al PSC —com li ha ofert Albiol—, que només en té tres, haurà aconseguit competir amb el PNB al pòdium de gestes polítiques. Això sí, amb un llistó certament molt baix de coherència política.