La revista nord-americana de tecnologia Wired acaba de revelar que Espanya defensa prohibir l'encriptació dels missatges xifrats d'extrem a extrem, el que utilitzen plataformes com WhatsApp o Signal. Una posició que, segons explica la revista, està en el límit del que pensen els diferents estats europeus i que supera, en duresa i contundència, fins i tot estats com Polònia o Hongria. Òbviament, aquest no serà tema de campanya electoral, ja que el Partit Popular i les formacions de la dreta no estan en condicions de donar grans lliçons sobre això i els socialistes són els primers interessats que de tots aquests temes que, d'una manera o una altra, poden acabar despertant una gran preocupació pel que suposen de violació de la intimitat o la pèrdua de drets fonamentals, se'n parli tan poc com sigui possible. No espereu, per tant, que tingui a Espanya un gran recorregut mediàtic.
Esclar, l'agenda de campanya del govern Sánchez està mil·limètricament elaborada per realitzar cada dia un anunci. Aquest dimarts ha tocat el de l'aprovació de la llei paritària que obligarà que a la direcció de les empreses, el Govern d'Espanya, les candidatures electorals, així com òrgans judicials com el Tribunal Constitucional, el Consell d'Estat, el Tribunal de Comptes, el Consell Fiscal i el Consell General del Poder Judicial, tinguin una representació mínima del 40% de qualsevol dels sexes. Demà en tocarà un altre i així fins a la data electoral. L'adaptació a la llei durarà fins al 2028, però això és una cosa que no ocupa titulars, com passa amb les promeses que ja veurem quan i com es duran a terme relatives a un parc d'habitatge públic més gran, els ajuts a la hipoteca, el cinema a dos euros als més grans de 65 anys, el reforç a l'atenció primària, la creació d'un interraïl espanyol perquè els joves coneguin millor l'Estat i algunes més, ja que no hi ha dia sense conill al barret de copa.
Les campanyes electorals tenen això: els governs treuen del bagul dels compromisos formulats en algun moment un autèntic pla renove i hi fan confiança. Cada govern té la seva estratègia de captació de vots i de mirar d'enredar la gent. La legió d'empleats que aquestes últimes setmanes està treballant a marxes forçades per acabar obres municipals al centre de Barcelona, sense importar l'hora o el dia, a Consell de Cent sobretot, és realment cridanera. Deu pensar l'equip de Colau que l'important és arribar a temps, costi el que costi. De fet, hi ha barris que aquest últim mes han viscut una activitat inusual als seus carrers amb festes, concerts i tota mena d'activitats lúdiques que només es produeixen, casualment, en període electoral.
Però tornem al que hi ha darrere de la prohibició a l'encriptació de missatges xifrats d'extrem a extrem. Ho hem vist en el passat amb l'ús de Pegasus per a l'espionatge de ciutadans pel sol fet de la seva ideologia política. Una actitud delictiva, per cert, de la qual el govern espanyol ha donat unes explicacions tan vagues i parcials que sobretot han servit per confirmar que amaguen el que en realitat van fer. Aquest cas de l'encriptació és un pas més en la mateixa direcció, que acaba deixant desprotegits dels seus drets els ciutadans i sense que mai se sàpiga que s'ha fet i perquè ha servit la informació obtinguda. Si fins ara hi ha hagut espionatge preventiu, ara es pretén per la via legal continuar realitzant a gran escala el que d'una manera incipient i il·legal s'ha realitzat.
Aquest tema, per la seva importància, mereix que, passada la campanya electoral, se li exigeixin al govern de Pedro Sánchez explicacions perquè el camí obert és enormement perillós. Si no, ja ho veurem.