L'acord entre els democristians de la CDU/CSU i els socialdemòcrates de l'SPD a Alemanya per formar govern, després de sis laborioses setmanes de negociació, no només és un alleujament per als germànics. És també una molt bona notícia per reactivar l'economia del país més important de la Unió i, per extensió, per ajudar el conjunt del continent. Que en temps de gran inestabilitat, els dos partits centrals del país siguin capaços de fer concessions mútues per formar govern, ni està de moda, ni alleujarà la protesta dels sectors més populistes del país. Tanmateix, l'estabilitat en una època de crisi com l'actual és l'únic valor segur que no es depreciarà a curt termini i hauria d'ajudar a confiar en el futur d'Alemanya. Friedrich Merz, líder de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), de centredreta, es convertirà en el pròxim canceller d'Alemanya i reemplaçarà l'actual, Olaf Scholz, de l'SPD, derrotat a les eleccions federals de febrer, mentre que el nou líder socialdemòcrata, Lars Klingbeil, serà el vicecanceller.

A Merz cal agrair-li que hagi deixat de banda els cants de sirena de la ultradreta de l'AfD i hagi optat per formar una aliança ideològicament transversal, que està en sintonia amb els millors anys d'Alemanya. I això que la pressió no ha estat menor i les conseqüències per a la CDU ja s'estan deixant notar. Diumenge passat, en la recta final de les negociacions entre Friedrich Merz i Lars Klingbeil, es va publicar una enquesta de la important empresa demoscòpica Insa que apuntava que la CDU/CSU havia perdut entre quatre i sis punts fins a situar-se en un empat tècnic amb la ultradreta. El cap d'Insa, Hermann Binkert, ho ha qualificat de pèrdua de suports mai vista en el període comprès entre les eleccions al Bundestag, el parlament federal, i la formació de govern. També és un avís sobre com d'escorat és l'electorat a Alemanya i com hi ha una base sòlida a la CDU que prefereix un acord amb la ultradreta a continuar veient la socialdemocràcia com a aliat natural. Les pors han anat guanyant terreny i no hi ha dubte que és subjacent una decepció amb Merz, el qual, en la relació amb l'AfD, havia mantingut una calculada ambigüitat electoral.

La disposició de Junts a negociar els pressupostos d'Illa és una iniciativa que ningú no recollirà, però és un error no fer-ho

La gran coalició centrista té sobre la taula dues grans carpetes: la política migratòria i la pujada d'impostos al col·lectiu amb ingressos alts o molt alts, a la qual cal sumar la resposta europea a la política aranzelària impulsada per Donald Trump i que ha posat de cap per avall l'economia mundial amb una seriosa amenaça de recessió global. En les dues carpetes la CDU haurà de fer concessions als seus socis governamentals. En el tema de la política migratòria, Merz és ostatge de la proposta aprovada el gener al Bundestag perquè es retornin molts més dels immigrants a les fronteres del país. Una iniciativa legislativa que la CDU va tirar endavant amb l'ajuda de la ultradreta de l'AfD i que en el seu moment va aixecar una onada de crítiques contra la democràcia cristiana. A l'hora de negociar amb l'SPD, les línies vermelles no seran fàcils, ja que el seu líder, Lars Klingbeil, defensa que Alemanya continua sent un país d'immigració i que aquesta s'ha de regular amb normes clares, però que tinguin present que el dret fonamental a l'asil continua sent inviolable. En el tema tributari, en canvi, la CDU té millors cartes i l'SPD sembla disposat a contenir la seva posició.

Encara que Catalunya és molt lluny de ser capaç de situar coalicions de govern centristes al frontispici polític i els governs últimament es troben còmodes amb mirades clarament cap a l'esquerra —l'acord sobre els lloguers de pisos de temporada entre el PSC, ERC, els comuns i la CUP n'és un exemple— l'esbós de mà estesa de Junts al govern Illa perquè presenti els pressupostos de la Generalitat per a aquest any i la seva disposició a negociar-los després del col·lapse de l'economia amb les mesures de Trump són una iniciativa que ningú no recollirà, encara que és un error no fer-ho. És molt probable que no es posessin d'acord, però els pactes sempre s'han de provar si el fi és més diners per a inversions a Catalunya i la moderació d'algunes polítiques molt esbiaixades heretades del passat. Entre elles, la situació fiscal i la política migratòria. Dues carpetes que, com es veu a Alemanya, no són gens locals, ja que travessen estats, i els problemes, en el fons, no són tan diferents.