Caldrà començar a pensar que no és que a Espanya s'espiï els independentistes amb el programari Pegasus amb autorització judicial del Tribunal Suprem i també sense cap autorització, fent servir algunes de les clavegueres policials per desacreditar o tenir informació de l'adversari polític; sinó que el nivell de sofisticació d'aquestes clavegueres, que ara sabem que han servit també per manipular resultats electorals, és absolutament nauseabund. No és que a Espanya hi hagi clavegueres, sinó que Espanya és un estat claveguera on s'obté informació per tota mena de vies il·legals, s'inventen informes policials des de despatxos oficials del màxim nivell ministerial i es coneix a la perfecció els mitjans de comunicació als quals se'ls ha de proporcionar aquesta informació falsa i que publicaran sense queixar-se.

Tot això, passa a Espanya i el Defensor del Poble, una figura que hauria de ser independent, lluny d'escandalitzar-se per l'espionatge del CNI conclou, amb enorme celeritat, que es va realitzar "d'acord amb la Constitució". Potser sabrem aviat a què s'ha degut la pressa del socialista Ángel Gabilondo i que no hi hagi una raó tan prosaica com la defensa de la Constitució. La cirereta d'aquesta Espanya bananera, la posa el retorn del fugit Joan Carles I, que arribarà a Sanxenxo aquest dijous, la qual cosa la Casa del seu fill ha donat a conèixer la nit d'aquest dimecres en un mesurat i mil·limètric comunicat oficial. Allà es diu que s'estarà a la localitat gallega fins al 23, quan viatjarà a Madrid per estar amb el seu fill Felip, la reina Sofia i altres membres de la seva família al palau de la Zarzuela, sense precisar què s'entén per la seva família, encara que no sembla incloure la seva nora Letícia i les seves filles.

Fins i tot acceptant que les publicacions del diari El País de les cintes de Villarejo no són material recent i tampoc no han estat obtingudes en dates pròximes i, a més, tenen per objecte desviar el tret de l'escàndol de l'espionatge a l'independentisme català amb Pegasus, hi ha en elles un material valuós que certifica com es va dur a terme des del govern del PP l'alteració dels resultats electorals del 2012 a partir de l'impacte que va tenir una notícia falsa preparada per la policia. Aquella manipulació informativa que va sortir del Ministeri de l'Interior, va seguir al diari El Mundo, i va ser amplificada mediàticament durant dues setmanes en diaris, ràdios, televisions i tertúlies, situava en l'epicentre electoral uns comptes falsos a Suïssa del llavors president Artur Mas. Després vindria, el 2015, el compte també fals de Xavier Trias al país helvètic. Aquelles fake news van privar Trias de l'alcaldia de Barcelona i Mas va perdre dotze escons, passant de 62 a 50, quan un mes abans dels comicis, una enquesta de La Vanguardia li atorgava la majoria absoluta, situada en 68 escons. Un canvi realment només atribuïble a la campanya miserable que es va fer des de les clavegueres de l'Estat.

Per tot això, no es pot girar full del que ha passat amb una simple garantia que no tornarà a passar. Durant més d'una dècada s'han inventat notícies i s'ha espiat impunement i això ho han fet governs del PP i del PSOE. L'independentisme català ha estat una víctima de tot aquest descarnat setge. No hi ha cap marge per pensar que no continuarà passant i, per això, és imprescindible la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats que han sol·licitat els partits independentistes i Podemos. Aquesta és l'única transparència que la democràcia espanyola pot acceptar si vol realment fer neteja i començar a treure el cap de la podridura que els partits del règim del 78 estan entossudits que no surti mai. Pels segles dels segles.