Al final, no ha estat així. Els fantasmes del passat s'han colat a la recta final de la campanya basca i el gran elefant ha entrat molt poques hores abans que els bascos acudeixin a les urnes diumenge vinent. ETA, la seva condició d'organització terrorista i el rebuig dels seus assassinats han protagonitzat un intens cos a cos entre Pello Otxandiano, el candidat de Bildu, i Imanol Pradales, el cap de llista del PNB, per l'altre. Això, degut, en part, a la resiliència de Bildu, que ha mantingut, almenys fins ara, durant tota la campanya, la condició de favorit en els comicis del dia 21. La qual cosa, davant l'empenta i els tentacles del PNB, no ha deixat de ser una sorpresa. Mentre passava això, els socialistes entraven en mode pànic, ja que l'escenari de Bildu primer partit del País Basc complicaria, encara que s'acabaria fent, el govern PNB-PSE que està negociat i acordat des de fa molts mesos i ningú no discuteix, més enllà d'escenes que tenen molt de postureig i poc de realitat.



🔴 Eleccions al País Basc 2024, DIRECTE | Última hora de la jornada electoral

 

De les desenes d'enquestes que s'han publicat en les setmanes d'aquesta intensa campanya electoral al País Basc, totes han tingut un eix similar: Bildu podria guanyar, per primera vegada, les eleccions autonòmiques. No podria governar però sí obtenir la primera posició i fer un sorpasso històric al PNB. Aquesta possibilitat ja va portar a desplaçar Iñigo Urkullu, lehendakari des del 2012 i guanyador de tres eleccions consecutives. Un currículum que es va considerar insuficient per aspirar a un quart mandat, ja que el desgast semblava evident. Però Bildu va resistir aquest moviment i ha sabut eixamplar la seva base electoral amb antics votants de l'esquerra de Podemos, de Sumar i també del PSE, als quals se'ls ha ofert un pont per transitar molt més basat en paràmetres d'esquerra que nacionals.

No seria la primera vegada que el focus madrileny està molt allunyat del que succeeix al País Basc o a Catalunya

Un error d'Otxandiano deixant oberta la definició d'ETA com a banda terrorista ha obert un debat, veurem si només mediàtic i polític o també ciutadà, sobre el passat del País Basc. Fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha intervingut en la polèmica intentant posar contra les cordes Bildu i mirant de fer tornar als seus espais originaris els possibles votants que poden haver travessat ja la frontera. D'aquí el retret a l'esquerra abertzale per no haver qualificat ETA de banda terrorista i la seva insistència en què cal anomenar les coses pel seu nom. Encara que és un moviment de campanya en clau més emocional que política, els ha posat a tots nerviosos, ja que és una tecla que fins ara els sondejos no han pogut avaluar. El cert és que el candidat de Bildu ha hagut de matisar lleugerament les seves primeres declaracions i ha sortit de la política de perfil tranquil i sense estridències en què es trobava.

Ha passat molt temps des que el 20 d'octubre del 2011 l'organització terrorista Euskadi Ta Askatasuna (ETA) fes l'anunci del cessament definitiu de la seva activitat armada. És possible que la societat basca tingui moltes menys ganes de mirar el passat del que de vegades semblen tenir alguns sectors de la societat espanyola i, sobretot, els seus principals partits polítics. El fet que Pello Otxandiano no hagi passat de qualificar de grup armat ETA, d'acord amb els cànons establerts al llenguatge de l'esquerra abertzale, potser acaba omplint molts minuts de les televisions espanyoles amb un ínfim impacte a Euskadi. No seria la primera vegada que el focus madrileny està molt allunyat del que succeeix al País Basc o a Catalunya. I a l'hora de la veritat, ambdues societats veuen les coses de manera molt diferent.