L'Assemblea d'Extremadura ha aprovat aquest dijous una iniciativa legislativa en la qual s'explicita el suport del poble extremeny al govern espanyol perquè apliqui de nou el 155 i suspengui l'autonomia catalana, durant el temps que calgui, prengui el control de TV3 i recuperi les competències en benefici de l'Estat que siguin necessàries. O sigui, que dugui a terme un altre cop d'estat contra Catalunya. La iniciativa del PP ha tingut el suport de Ciutadans i també del PSOE. Dels 65 diputats de la cambra, 30 són socialistes i tenen la presidència del govern autonòmic, 27 són del PP i un parell són de Ciutadans. Els sis que no hi han donat suport són de Podemos.

La iniciativa de l'Assemblea d'Extremadura, la primera d'aquest nivell que es produeix a Espanya, demostra diverses coses: el PP i Ciutadans no pensen deixar ni un minut de disputar-se la bandera de l'"¡A por ellos!". Avui a Extremadura, demà a qualsevol lloc d'Espanya. En segon lloc, molts barons importants del PSOE pensen exactament igual, i el president autonòmic, Guillermo Fernández Vara, n'és un. I també ho són els també presidents socialistes de l'Aragó, Javier Lambán, i de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.

Tercer. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no té autoritat en un PSOE en què cadascú va per lliure o bé deixa fer davant de la irritació dels seus barons. En qualsevol cas, el diàleg real entre l'independentisme i la Moncloa limita amb aquesta realitat monolítica i invariable. Mai no surt de port en condicions d'iniciar una travessia. A tot estirar, un lleuger passeig d'esbarjo. Som en un diàleg de governs sense cap mena d'avenços reals. Una altra cosa és que es vulgui adoptar el laissez faire, laissez passer com a estratègia.

Quart i últim. Els fets de Girona són molt greus perquè suposen un atemptat a les llibertats, impropi d'un estat democràtic. El clamorós silenci de la delegació del govern espanyol a Catalunya o les inacceptables explicacions del Ministeri de l'Interior per l'actuació policial s'assemblen com el revers d'una moneda a això que matusserament subscriuen els socialistes extremenys. És obvi que després d'Andalusia el PSOE ha entrat en pànic, però això no pot recaure a l'esquena del govern espanyol si no vol quedar sepultat per la incomprensió o el desànim dels seus.