Tres setmanes abans que es fes pública la sentència del Tribunal Suprem del judici al procés, la Guàrdia Civil va dur a terme una operació contra persones vinculades als Comitès de Defensa de la República (CDR), que es va saldar amb nou detencions, acusades de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius i que presumptament "planejaven accions violentes". Va ser tot un cop d'efecte dels agents de la Guàrdia Civil que va permetre, només cal consultar les hemeroteques, vincular independentisme i terrorisme, un dels mantres més repetits per la premsa espanyola i els partits unionistes.
Què ha ocorregut des d'aquell 23 de setembre? Doncs que tres mesos més tard i després de dues noves ordres de llibertat amb fiança dictades per l'Audiència Nacional d'aquells nou detinguts, set van ingressar a la presó i només dos són encara hi són. Dels cinc que han estat posats en llibertat, a quatre se'ls ha imposat una fiança de 5.000 euros i, al cinquè, de 10.000. El mínim que es pot dir és que les acusacions dels que ja han estat posats en llibertat eren del tot exagerades, ja que si no no sembla creïble que siguin terroristes i que hagin estat posats en llibertat. Algú es va passar de llest ja que no hi havia base per a això i els tres mesos que han passat a la presó són, dit suaument, un abús en vista de la fiança de 5.000 euros.
Hi havia en marxa, aquell mes de setembre, davant de la reacció a la sentència del procés, una profunda preocupació en cercles polítics, policials, judicials i periodístics. Va ser en aquest ambient fabricat artificialment que es van detenir els CDR i es va encunyar aquella expressió tan polivalent quan les proves són tan escasses: se'ls havia trobat "precursors per a la fabricació d'explosius". Després van ser "precursors de termita", que ara diu el jutge en una de les interlocutòries de llibertat que "no són per si sols explosius".
Òbviament, els que només tenim informació pel que assenyalen els advocats defensors, per les famílies dels detinguts, pel que es filtra des de la policia o per les interlocutòries judicials hem de ser prudents i cauts. Però també cal lamentar que massa vegades la empremta del fals relat acaba imposant-se i només preval la versió del més fort, encara que per a això la veritat es vegi malmesa.