La política pot arribar a ser miserable? És probable que fa alguns anys la resposta m'hagués costat més, força més. Miserable és una paraula massa forta per ser feta servir en el xoc polític, en el qual de vegades s'eleva el to i això forma part del joc parlamentari o de la disputa entre partits. No fa molts anys, potser una o dues dècades, es podia veure al bar del Parlament els líders d'opcions electorals diferents conversant en un cert to d'amistat. Això ha passat a millor vida. I avui sí, la política pot arribar a ser miserable.

Aquest diumenge a la nit ha passat per un programa de televisió de La Sexta l'expresident del govern Felipe González. Més enllà que la seva presència en el programa Salvados de Jordi Évole podia tenir un cert interès, el seu desvergonyiment en analitzar la situació catalana, la posada en llibertat dels líders polítics en presó provisional, la situació de presó d'Oriol Junqueras i l'aplicació del 155 són un exemple molt clar de per què el catalanisme ha trencat amarres amb una política caduca, atapeïda de mentides i allunyada de la realitat.

Però cap de les mentides de González no va ser tan miserable com quan es va referir a la presó provisional d'Oriol Junqueras i va afirmar: "Alguns dels seus companys de govern prefereixen tenir-lo a la presó. Entre altres coses, perquè el senyor Puigdemont va abandonar el vaixell i almenys Junqueras va aguantar al peu del canó i està pagant les conseqüències". No, senyor González! Oriol Junqueras és a la presó perquè s'ha volgut donar un escarment a l'independentisme català, s'ha vulnerat la legalitat amb la invenció de relats de violència inexistents i perquè persones com vostè han treballat un dia sí i l'altre també en la propagació de les mentides per Espanya.

Quatre estats, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica i Suïssa, qüestionen tota la feina judicial del magistrat Pablo Llarena i tot fa pensar que la partida s'està inclinant en contra de la gran farsa que ha muntat l'estat espanyol. No vingui, senyor González, amb lliçons i amb mentides. La feina que com a demòcrata havia de fer, no la va fer. La que havia de fer com a expresident, tampoc. I avui la imatge d'Espanya passa perillosament per les cancelleries europees. Deixi en pau Junqueras, perquè vostè també ha estat un dels escarcellers.