Hi ha dos formats informatius que a Madrid han triomfat de ple i que a Barcelona s'han quedat a mitges. Els esmorzars amb polítics o empresaris, i, a la tarda, els còctels i les presentacions, ja siguin de llibres o com a debat entre dos conferenciants. No és que a Barcelona no es facin sinó que a Madrid lluen més, ja que el poder econòmic, empresarial, diplomàtic o fins i tot polític s'hi deixa veure més sovint; no en va, als grupets que es formen sempre es pot pescar alguna cosa. El poder també és això: que la gent que mana sàpiga que ha de sortir dels seus despatxos i disposar del BOE no és qualsevol cosa a l'hora de moure, per exemple, els màxims responsables de les empreses regulades. Però és clar, no és el mateix tenir el BOE que el DOGC.

Aquest dijous va tenir lloc a Madrid un d'aquests debats entre dues velles glòries necessitades d'afecte i de permanent reconeixement. Felipe i Aznar com a parella, tenen la seva morbositat. Han passat de l'odi més absolut a fer bolos conjuntament. Qui ho havia de dir que després del "váyase señor González" passats els anys acabarien festejant. Els senyors de la transició i de la Constitució units contra la voluntat del poble de Catalunya. El cas de González és ben curiós: ha passat de fer bolos amb Jordi Pujol parlant fonamentalment d'Europa, a començaments de segle, i de debatre amb Artur Mas com a parella sobre una solució per a Catalunya, a tancar el cercle fent tiquet amb Aznar parlant de Catalunya des de la mateixa riba d'anàlisi del problema.

Doncs bé, parla Felipe dirigint-se a Aznar: "Catalunya és més a prop de perdre autonomia que de guanyar independència". I el rígid expresident del PP sembla moure el seu transparent bigoti beneint la pensada. Com abans, quan ha dit parlant de l'independentisme que "el sentiment no genera drets". Són frases de l'un i de l'altre, encara que bé podrien ser de l'altre i de l'un. Qui és Epi? I qui és Blas? Costa de distingir-los en aquesta metamorfosi en la qual el futur només pot ser com el passat. O pitjor.

Entre tant de xat judicial que, lluny de sorprendre'ns, ens confirma coses, tampoc no ha d'estranyar que González i Aznar surtin a dir-nos que cuidadín perquè el pròxim 155 serà fins i tot pitjor que el de Mariano Rajoy. Sempre amb amenaces. Espanya no dialoga mai si no és entre els qui pensen igual.