El jutge Pablo Llarena sembla contrariat. No és estrany: de les cinc ordres d'extradició cursades a Bèlgica, Alemanya i Suïssa cap no ha prosperat fins ara; un grandiós documental sobre els fets del 20-S davant de la Conselleria d'Economia ha deixat meridianament clar que els Jordis ―Sànchez i Cuixart― van actuar com a elements pacificadors de la multitudinària manifestació i ni de bon tros com a agitadors i, finalment, existeixen seriosos dubtes que la seva decisió de suspensió dels presos polítics que són diputats sigui aprovada pel Parlament, la qual cosa originaria en les properes setmanes un nou conflicte institucional. Al mig de tot això, el govern espanyol, a través d'Institucions Penitenciàries, ha iniciat els tràmits per al trasllat dels nou presos polítics a presons catalanes, a la qual cosa no pot oposar-se, ja que la instrucció ha acabat.

Ho hem dit en nombroses ocasions: ni hi va haver tumult el 20-S que justifiqués l'acusació per rebel·lió, ni els fets del referèndum de l'1-O encaixen tampoc en el motllo jurídic de la rebel·lió o sedició. En cap de les dues jornades no hi va haver violència i tot és un muntatge per a desinformats amb gran terrabastall pirotècnic mediàtic. Queda la malversació, que tampoc no ha pogut provar el jutge Llarena i que el Ministeri d'Hisenda nega verbalment i per escrit però que, basant-se en un informe de la Guàrdia Civil, el magistrat del Tribunal Suprem ha tirat endavant. El tema és greu per dos motius: al judici, per la condemna que comporta, si bé aquí entrarà la traça de les defenses i l'ajuda inestimable de l'exministre Montoro; però, prèviament, perquè la palanca d'haver de dipositar una fiança per una malversació no provada permet, en canvi, a Llarena, actuar contra els béns i els patrimonis dels nou acusats amb una quantitat enormement alta de 2,1 milions d'euros. I exigir-los que la dipositin en només 48 hores.

Com en altres ocasions, seran les caixes de solidaritat de l'ANC i d'Òmnium les que es facin càrrec de les milionàries fiances del jutge, però val la pena ressaltar que fins a la data ja s'han hagut de dipositar davant de l'Audiència Nacional o el Tribunal Suprem uns quatre milions d'euros, i que amb els dos que ara es demanen, la xifra dipositada superarà els sis milions d'euros, més de 1.000 milions de les antigues pessetes. Només la solidaritat catalana d'una societat generosa amb els seus presos polítics permet entendre una situació tan anòmala com aquesta. Fins ara, les dues entitats sobiranistes han pogut cobrir les fiances dels líders independentistes encausats en processos judicials.

En les últimes hores s'ha llançat, qui sap si com un globus sonda, que el judici no serà a la tardor com estava previst sinó que es retardarà fins després de les municipals i europees del proper mes de maig. És possible que tot quedi en res i les dates es mantinguin. Però val la pena dir ara, quan encara falta temps, que res no justificaria el retard, ja que la instrucció està finalitzada i hi ha prou temps perquè es mantingui el calendari previst. S'està jugant amb la vida de persones innocents i honorables, se les reté injustament en presó des de fa mesos. No hi ha motius i no hi ha raons. I tampoc no hi ha cas, com ho ha plantejat Llarena. Però això, cada vegada està més clar.