La filtració de la sentència del Tribunal Suprem als presos polítics catalans, publicada copiosament aquest dissabte per periodistes judicials que manegen bona informació i per mitjans solvents en aquest tipus de notícies, a una hora més o menys acordada, és simplement escandalosa. No és el moment encara de valorar la condemna, ja hi haurà temps quan sigui oficial a tots els efectes –veurem com soluciona el paperot el Tribunal i què fa ara amb la sentència divulgada i que algun mitjà fins i tot dona a entendre que ha conegut, almenys, parcialment–, sinó d'expressar la vergonya que suposa en un estat que s'autodenomina democràtic una situació que afecta la vulneració de drets i que no per repetida en altres casos no és absolutament reprovable.

Al terreny estrictament judicial, que no s'hagi aconseguit encapsular una notícia d'un voltatge polític tan elevat diu molt de la frivolitat de, almenys, algun membre del Tribunal. Ningú no és responsable del que ha passat? No són acceptables, per insuficients, les seves paraules expressant el seu disgust per la filtració. En el camp estrictament personal, la indefensió dels dotze processats –hem de recordar una altra vegada que nou d'ells es troben a presó provisional des de fa al voltant de dos anys– i de les seves defenses és clamorosa. Pel que fa al prestigi d'un estat, això només passa a Espanya. N'hi ha prou amb posar un exemple: les euroordres d'extradició que es van veure a Alemanya i a Bèlgica no es van publicar abans en cap mitjà de comunicació, sinó que es van respectar escrupolosament els drets dels acusats.

Si fins ara havíem assistit a episodis escandalosos, com periodistes arribant al lloc on es produïen detencions o actuacions judicials o policials abans que arribessin les respectives comitives judicials als llocs, en aquesta ocasió i amb l'opinió pública internacional pendent de la sentència és només qüestió de temps que la filtració actuï com a ona expansiva en el descrèdit del sistema judicial espanyol.

A més, en aquest cas, plou sobre mullat i sempre al voltant de la festivitat del 12 d'octubre. Fa dos anys, vam saber, també a través d'una filtració que es va produir en aquella ocasió durant la recepció del Palau Reial, que els Jordis -Sànchez i Cuixart- serien, quatre dies després, empresonats i enviats per l'Audiència Nacional a la presó madrilenya de Soto del Real.

Un altre Dia de la Hispanitat ha succeït una cosa semblant en el seu origen però òbviament molt més greu, ja que estem parlant d'una sentència que de segur deixarà una profunda ferida en la societat catalana. I qui no sigui capaç de veure-ho així és que desconeix absolutament el comportament i l'actitud d'una societat extremadament trista, no pas abatuda, i que quan s'ha sentit agredida ha anteposat la seva dignitat a qualsevol altra cosa.