La renúncia de la Fiscalia belga a presentar un recurs davant del Tribunal de Cassació, després que el Tribunal d'Apel·lació hagués procedit a rebutjar dijous l'extradició del conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, és una decisió de summa importància que, a la pràctica, deixa tombat a la lona el jutge Pablo Llarena i, per extensió, el Tribunal Suprem. La cursa de la judicatura espanyola per aconseguir l'extradició dels exiliats polítics catalans fracassa estrepitosament i de manera gairebé definitiva.

Ningú no sembla recordar ara la gresca muntada als mitjans de comunicació espanyols —també en els catalans— quan l'octubre de 2017 una part significativa del Govern es va plantar a Brussel·les esquivant la policia espanyola en un intent de trobar a Europa la justícia que no tindrien a Espanya. Moltes portades vergonyoses i el més allunyades del periodisme, molts polítics en una autèntica croada contra l'independentisme, i el rei Felip VI encapçalant la persecució. Les recents paraules de Nancy Pelosi després de la insurrecció dels Estats Units assenyalant, i cito literalment: "Som un estat de dret. No som una monarquia amb un rei", haurien de ser posades en bucle a la Zarzuela, la Moncloa i a tots els estaments oficials.

Gairebé 40 mesos després de l'inici d'aquell exili s'ha produït la que és, potser, la sentència més definitiva de totes les que hi ha hagut fins ara: cap dels membres del Govern no seran extradits a Espanya seguint el criteri de la sentència del conseller Puig. No hi ha prou típex per tapar la vergonya que suposa per a l'alta judicatura espanyola la decisió de la justícia belga i el desistiment de la Fiscalia.

Des d'ara, ningú que no obri de mala fe hauria de qüestionar ja dues o tres generalitats: la primera, la justícia europea ha despullat els procediments de la justícia espanyola; la segona, només la revenja o la no-acceptació del ridícul en què han quedat justifica que els presos polítics segueixin a la presó; i tercer, primer va perdre el govern de Mariano Rajoy, ara el de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Què esperen per iniciar una llei d'amnistia, si la posada en llibertat correspon al Suprem que no ho farà, com tenen àmpliament acreditat?

L'Estat espanyol, que va començar a perdre la batalla de les extradicions quan l'Audiència Territorial d'Schleswig-Holstein no va concedir la del president Puigdemont per rebel·lió el maig de 2018, rep ara una estocada definitiva. Hi ha justícia més enllà del Pirineu i això és una molt bona notícia. No compensa ni la solitud de l'exili, ni la injusta presó, però és una glopada d'aire fresc en defensa de l'estat de dret.