En el numeret de partit petit, rebel i amotinat protagonitzat pels consellers d'economia del Partit Popular, abandonant la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que havia d'aprovar la quitança del deute contret amb el FLA, hi ha moltes de les explicacions de per què el partit dels conservadors espanyols no és capaç de superar el seu sostre electoral i esdevenir una alternativa de govern sòlida i inqüestionable a Espanya. Hi ha moltes maneres de fer política, però ara que tant els socialistes com els populars tendeixen a recórrer sempre a Josep Tarradellas i Joan, el 125è president de la Generalitat, que va representar la institució a l'exili entre el 1954 i el 1977, seria bo que recordessin una de les seves frases més cèlebres: "En política es pot fer de tot menys el ridícul". I absentar-se d'una reunió per donar mostres que no hi pot haver acords amb els independentistes catalans és una manera grotesca d'estar a la vida pública i de frivolitzar el que representa la defensa de l'interès general.

Si, a més a més, aquesta renúncia a ser-hi present la fas amb xarxa, ja que res no t'acabarà passant factura, perquè la condonació s'aprovarà igualment sense els teus vots i, per tant, les comunitats del Partit Popular acabaran tenint-la, és un frau als ciutadans i, per tant, votants. Perquè, en definitiva, la composició del Consell de Política Fiscal i Financera atorga un vot de qualitat al govern espanyol, que té el 50%, i l'altre 50% al conjunt de comunitats autònomes. O sigui, que tan sols amb una ja supera la majoria necessària, i a la reunió d'aquest dimecres s'hi van quedar les quatre que no són del PP: Catalunya, Castella-la Manxa, Navarra i Astúries, davant les onze que governen els populars, a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. Veurem si a més del numeret es produeix alguna renúncia als diners de la quitança i els interessos que s'estalviaran, o, per contrari, en tenen prou amb l'espectacle realitzat. Per posar-ne només un exemple: a quants dels 18.791 milions d'euros de la quitança renunciarà el president d'Andalusia, Juanma Moreno? I a quants dels 11.210 milions d'euros de condonació amb el FLA que li corresponen, el president del País Valencià, Carlos Mazón?

Veurem si a més del numeret, alguna autonomia del PP renuncia als diners de la quitança i els interessos que s'estalviarà

Podríem continuar i només trobaríem el dubte de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que juga en una lliga a part, ja que mai no ha tingut necessitat d'acollir-se al FLA i no té un deute amb aquest fons, no per raons de bona gestió, sinó de capitalitat, un altre tipus de guerra política. En el repartiment de la quitança del Ministeri d'Hisenda, Madrid es beneficiaria de 8.644 milions, ja que l'Estat assumiria, en aquest cas, part del deute que tinguin amb tercers. Al final, el que molesta les comunitats del PP és que la condonació sigui fruit d'un acord entre el govern espanyol i Esquerra Republicana com a resultat de la investidura de Pedro Sánchez. Ho vaig dir des del primer moment que es va saber: la quitança de 17.104 milions a Catalunya és una bona notícia, igual que els centenars de milions que la Generalitat s'estalviarà en interessos. Però, alhora, cal no oblidar la tremenda injustícia del sistema de finançament actualment en vigor i l'enorme espoli fiscal de l'Estat amb Catalunya que, segons les últimes xifres del govern anterior, el de Pere Aragonès, ja ascendia a 22.000 milions anuals.

Amb aquesta expropiació permanent dels diners dels catalans, al govern espanyol no se li han de donar les gràcies. Tenen la paella pel mànec i el temps ha demostrat que, amb això, la capacitat de tancar l'aixeta dels diners que necessita Catalunya i ofegar-la financerament. Fins a fer que una comunitat amb prou musculatura per afrontar situacions complexes estigui permanentment indefensa per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans. Aquesta és la veritable batalla que cal lliurar i que caldria entaular tan col·legiadament com sigui possible per obtenir el millor resultat. Reclamar que sigui com al País Basc, on des del PP fins a Bildu defensen el concert econòmic, no hauria de ser una utopia. Aquesta batalla cal lliurar-la perquè és l'única que té sentit lliurar en aquests moments. I cal fer-ho amb mirada àmplia i màxima ambició. És el moment adequat i hi ha les majories parlamentàries per aconseguir-ho. Difícil, sí, però no impossible.