Nova gerra d'aigua freda per a Espanya. El Fons Monetari Internacional (FMI) ha millorat les previsions econòmiques de tots els països desenvolupats excepte les d'Espanya, que manté en una caiguda del PIB del 12,8% per a aquest any 2020. És el resum d'una perspectiva catastròfica just quan la segona onada de la pandèmia del coronavirus s'està deixant notar d'una manera important i ja s'ha adoptat l'estat d'alarma a Madrid i una dotzena i mitja de municipis de la Comunitat i Catalunya abordarà aquest dimecres també restriccions importants de mobilitat dels ciutadans, prohibició de classes presencials a les universitats i una sèrie de mesures molt contundents en bars i restaurants on es considera que la transmissibilitat és més alta.

És evident s'estan fent les coses pitjor que a la resta de països quan al món industrialitzat tan sols Espanya no millora les seves perspectives per a final d'any respecte a l'informe de fa quatre mesos. Per exemple, els càlculs de l'FMI per a Alemanya avancen una caiguda del 6% -quan al juny era del 8%- i per a França un 9,8 -12,5% al juny- Però si anem desgranant un a un els 17 països més industrialitzats hi veiem millora; si s'analitza l'eurozona, també; el mateix succeeix amb els Estats Units, el Canadà o la Xina. Tan sols Espanya queda clavada en la caiguda del 12,8% del PIB. Aquests càlculs estan fets abans que s'anunciïn les noves mesures que s'estan adoptant a Espanya i que seran més dràstiques en les properes setmanes. Les dades a Espanya també constaten que l'aposta que es va intentar fer per prioritzar l'economia amb un desconfinament accelerat abans de l'estiu no va aturar el problema de fons: l'economia no va evolucionar tan satisfactòriament com alguns pensaven i es van mantenir unes xifres molt elevades de contagi que ara han estat clau a l'hora d'entendre la velocitat inicial de la propagació de la pandèmia

És absolutament necessari que les administracions siguin conscients d'aquesta situació que no resolen, encara que certament ajuden i molt, els ERTO que acaben camuflant xifres d'atur que serien escandaloses i que acaben apareixent convenientment maquillades. En el futur caldrà preguntar-se com és possible que l'economia espanyola no aconsegueixi aixecar el vol quan països del nostre entorn en unes condicions similars respecte al Covid-19 són capaços de millorar les seves expectatives. Però com que aquesta anàlisi requerirà un consens més ampli que el que en aquests moments es produeix a la societat i en la classe política per dur a terme algunes a reformes que no són ni còmodes ni fàcils i també deixar de banda alguns dogmes econòmics tan propis de l'esquerra ortodoxa, el més important ara és conscienciar la ciutadania del necessari esforç col·lectiu per implantar el més ràpidament possible les mesures de salut pública que el Govern anunciarà en les pròximes hores.

El govern de Pedro Sánchez no pot continuar dedicant-se al màrqueting polític i a la confrontació amb totes les institucions, oblidant-se de l'economia. Ja sabem que no es complirà aquella promesa de l'actual inquilí de la Moncloa, que un dia va dir que li agradaria ser recordat com el president que va arreglar l'economia a Espanya. Ni tampoc que d'aquesta crisi no sortirem més forts, com predicaven en aquella campanya publicitària milionària. Però la caiguda de l'economia obliga a alguna cosa més que provar d'esgarrapar sempre vots al preu que sigui i deixant de banda les reformes que només el govern pot liderar fins i tot a costa que acabin tenint un alt cost electoral. Sempre serà millor això que continuar tocant com els músics del Titanic fins que el vaixell, llavors sí, s'hagi enfonsat del tot.