La visita de la cúpula de Foment a la Catalunya Nord per entrevistar-se amb el president a l'exili, Carles Puigdemont, suposa, a la pràctica, la normalització absoluta de relacions de la gran patronal catalana amb qui va ocupar la presidència de la Generalitat entre gener del 2016 i octubre del 2017 i ara es presenta com a candidat a les eleccions catalanes del 12 de maig. Segurament, no hi ha millor manera de desbaratar qualsevol crítica a una candidatura fake de Puigdemont a la presidència de la Generalitat que el desplaçament a Perpinyà del president de Foment del Treball acompanyat del secretari general i dels seus sis vicepresidents. Sánchez Llibre, que ja s'havia reunit a Brussel·les amb el president a l'exili, normalitza així públicament les relacions de la patronal amb el líder de Junts després d'anys d'un perfil molt més discret.

En una campanya electoral en què tots els detalls compten, la recuperació de la normalitat institucional entre el partit independentista —amb set importants i decisius vots al Congrés dels Diputats— i la patronal és normal que sigui notícia. No fa tant temps que molts empresaris catalans de categoria miraven cap a una altra banda en parlar de Puigdemont i és evident que la falca de Foment propiciarà un corredor perquè d'altres també viatgin en les properes setmanes. El fet que la reunió entre les dues delegacions hagi versat sobre propostes fiscals i modificació del marc impositiu —la patronal defensa l'eliminació de l'impost de patrimoni, la rebaixa dels tipus marginals de l'IRPF a Catalunya i reduir el de l'impost de successions i donacions, un paquet de vegades estrident a Junts—, així com l'incompliment de les inversions de l'Estat a Catalunya, va permetre esquivar altres discrepàncies.

La visita de la cúpula de Foment a Puigdemont suposa la normalització absoluta de relacions entre la patronal catalana i el president a l'exili

La reunió es va fer casualment —o no— el dia que Pimec, l'altra patronal catalana, celebrava el primer debat entre els principals candidats del 12 de maig. El debat va permetre veure un dur cara a cara entre el president Pere Aragonès i el representant de Junts, Josep Rull. El candidat d'Esquerra li va retreure l'absència de Puigdemont en el debat i que no hi hagués participat telemàticament. Rull es va regirar recriminant-li poca sensibilitat davant de la situació d'exiliat del president. Es va visualitzar així una cosa que fa dies que és evident: les ganes d'Esquerra de buscar el cos a cos amb Puigdemont i la crítica per la seva absència dels debats múltiples dels quals serà absent. Puigdemont tampoc no ha acceptat un cara a cara amb Aragonès, replicant que l'únic que està disposat a celebrar és amb Pedro Sánchez.

El cert és que la proliferació de debats en què els candidats s'aniran trobant un dia sí i un altre també acaba tenint un interès entre moderat i nul. Només els errors que un candidat pot cometre els donen una mica de vida, ja que el format estricte i tants participants fan que siguin més una suma de monòlegs que un debat pròpiament dit. També és veritat que, tal com estan plantejats, rebaixen molts els riscos i acaben perfilant una campanya bastant plana de la qual sorgeixen titulars poc atractius. Caldrà veure si la pràctica d'anar trobant-se en fòrums diferents serveix perquè l'elector pugui distingir entre les alternatives reals de cada un. Si no, acabaran passant sense pena ni glòria. Almenys, fins que arribi el de TV3, que sempre és rellevant en unes eleccions catalanes.