Freixenet, la multinacional del cava de Sant Sadurní d'Anoia, passarà en les properes hores a mans alemanyes després d'una àrdua negociació de les diferents famílies en conflicte. El nou propietari, l'empresa Henkell, productora de vi escumós fundada el 1832 i la més exportadora del sector, guanya el capítol després de més de dos anys d'intensa negociació. En aquest temps el negoci de Freixenet s'ha desplomat a l'exterior, la rendibilitat ha caigut d'una manera significativa i, com a conseqüència de tot això, les famílies propietàries havien deixat de cobrar sucosos dividends als últims exercicis.
Un parell de reflexions sobre això. Que Freixenet quedi en mans alemanyes és la llei del mercat i poca cosa se'n pot dir atès que les companyies es compren i es venen avui dia arreu del món amb normalitat absoluta. Ara bé, si el president de Freixenet, José Luis Bonet, s'ha significat per ser un capdavanter en contra del procés i per aclamar irresponsablement la marxa d'empreses -quan només es desplaçaven les seves seus socials-, que la seva passi a mans alemanyes no deixa de ser una trista paradoxa. Menys estar pendent de la palla a l'ull aliè i més de la biga al propi. Perquè, al capdavall, aquesta sí que és una pèrdua real d'una empresa catalana.
En segon lloc, una persona que els últims temps ha protagonitzat tants debats polítics, ha donat tantes lliçons a tort i a dret i no ha estat capaç de protegir el seu negoci potser no sigui la més capacitada per continuar dirigint la Fira de Barcelona i la Cambra de Comerç d'Espanya. En definitiva, per a tantes responsabilitats públiques com les que ha tingut els últims anys.