El 1931, fa ara una mica menys de 90 anys, Ramón María del Valle-Inclán, després de conèixer la marxa d'Alfons XIII camí de l'exili, amb un botí considerable que avui equivaldria a uns 75 milions d'euros, va escriure: "Els espanyols han fet fora l'últim dels borbons, Alfons XIII, no per rei, sinó per lladre".

Som al 2020, un 3 d'agost, inici de vacances d'estiu molt marcades pel coronavirus, i el seu net Joan Carles I acaba de deixar petit l'afer protagonitzat per Alfons XIII. Igual que el seu avi, acaba d'emprendre el camí de l'exili, amb una fortuna més que considerable que el The New York Times va xifrar, el 2014, en uns 2.300 milions de dolares. El Campechano, com ha acabat sent tractat col·loquialment el rei emèrit, fuig d'Espanya quan es comencen a obrir les causes de corrupció que l'afecten molt especialment però amb ramificacions de diversa índole en el conjunt de la família reial.

És, evidentment, un cop a la monarquía espanyola que no té parangó des que va ser reinstaurada al capdavant de la direcció de l'Estat farà, d'aquí a uns mesos, 45 anys.

Està tocada de mort la institució? Probablement sí ja que encara que els moviments del deep state amb Joan Carles I fa temps que tenen per objecte, sobretot, protegir Felip VI, és evident que la dimensió dels successius escàndols de corrupció, el seu coneixement i fins i tot la seva presumpta implicació en el repartiment dels diners el converteixen en una peça que ja no és impossible de capturar pels partidaris de posar fi a la monarquia.

La fragilitat de Felip VI queda explicitada en un escarit comunicat de la seva Casa  en el qual dona compte que el seu pare li ha dirigit una carta en la qual res no es diu de la seva renúncia al títol de rei emèrit mentre ell li mostra el seu sentit respecte i agraïment davant de la seva decisió d'exiliar-se.

Joan Carles I destaca que "he estat rei d'Espanya durant gairebé quaranta anys i, durant tots ells, sempre he volgut el millor per a Espanya i per a la Corona", a la qual cosa el seu fill rebla la importància històrica del regnat del seu pare "com a llegat i obra política i institucional de servei a Espanya i la democràcia". Cap comentari sobre el motiu real de la fugida.

Tota una tradició en l'etapa moderna de relació entre Espanya i els Borbons. El 1854, María Cristina de Borbó, reina consort de Ferran VII, va ser expulsada per lladre; el 1868, la seva filla Isabel II se'n va anar a l'exili, a més de per l'absència d'estabilitat política i la seva complicada vida amorosa pel robatori d'unes joies de la Corona. Abans van marxar Carles IV i el ja citat Ferran VII. I, més recentment Alfons XIII, l'últim Borbó que va regnar fins que va arribar Joan Carles I.

Encara que la caiguda del rei emèrit s'ha precipitat en els últims mesos, algun dia caldrà analitzar a fons en quina mesura l'afront de Felip VI a Catalunya en donar suport a la violència policial en els fets d'octubre de 2017 va ser la tomba d'una institució que té un suspens en la seva valoració i és cada vegada més qüestionada.