La declaració pública d'Arnaldo Otegi demanant perdó a les víctimes causades per la violència d'ETA i la seva contundent manifestació que EH Bildu sent el seu dolor i mai s'hauria d'haver produït suposa la condemna més important mai duta a terme des de l'esquerra abertzale. La feina feta per a la resolució del conflicte polític al País Basc cristal·litza en aquesta frase que benvinguda és quan arriba i que uns consideraran tardana i d'altres un error. Però arxiva una demanda moltes vegades sol·licitada per amplis sectors de la societat basca i que fa ja una dècada que va iniciar l'ardu camí de la reconciliació.

Són tan sols 66 paraules llegides en 31 segons, però que recullen un penediment públic que té, sens dubte, un valor i un significat especial. Diu així: "Una menció especial i específica a les víctimes causades per la violència d'ETA. Volem traslladar-los la nostra pena i dolor pel sofriment patit. Sentim el seu dolor i, des d'aquest sentiment sincer, afirmem que mai no s'hauria d'haver produït i que a ningú pot satisfer que tot allò succeís, ni que s'hagués prolongat tant en el temps. Havíem d'haver aconseguit arribar abans a Aiete" [el palau on es va celebrar el 17 d'octubre del 2011 la Conferència Internacional per promoure la resolució del conflicte al País Basc].

En qualsevol altre país, les paraules d'Otegi i la seva aposta radical per les vies pacífiques serien motiu d'alegria del conjunt de la classe política. Només a Espanya això no succeeix i la dreta, que habita extramurs de la realitat quotidiana, sembla estar sempre en condicions de demostrar que la seva actitud de com pitjor millor és fixa i permanent. Sense data de caducitat. Forma part de la columna vertebral del seu ideari el no girar full i viure ancorada permanentment en el passat. Amb aquesta actitud, el País Basc no hauria fet passos irreversibles cap a un futur diferent i no hauria aconseguit superar l'enorme dolor viscut, les injustes morts produïdes i la fractura de la societat.

Del passat no canviarà res, però sí que es pot construir un futur diferent. Amb aquests pocs vímets, un enorme cansament en la població, el desgast implacable que va suposar en la recta final d'ETA la seva pèrdua de suport social i la permanent desarticulació policial de la seva cúpula dirigent, l'organització terrorista va arribar a la seva fi. La por de moltes dècades, palpable en tots i cadascun dels racons del País Basc, va donar pas a una esperança que s'havia de treballar i que havia d'arrelar en un compromís clar i irreversible per la política i la participació en les institucions democràtiques.

En dies com aquest dilluns un pot comprovar que, amb tenacitat i esperança, guanyar el futur és possible. I que hi ha passos en el camí cap a la reconciliació que són molt esperats i, en conseqüència, molt importants.