L'elecció del jutge Miguel Ángel Gimeno com a nou director de l'Oficina Antifrau de Catalunya per part del president de la Generalitat té d'important una cosa que succeeix massa poc en el món de la política (i en d'altres): triar per al càrrec un professional de prestigi que poc o res té a veure amb la ideologia de qui el proposa. Gimeno, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, es va veure fa uns mesos apartat del càrrec dins de la renovació de presidents de tribunals autonòmics en complir el seu mandat ordinari. Es va produir, tanmateix, una circumstància si més no assenyalable: Gimeno, enquadrat en la família progressista de la magistratura de Jutges per la Democràcia, va expressar el seu desig d'optar a un segon mandat i el president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem, Carlos Lesmes, que representa el majoritari sector conservador, li va barrar el pas i va facilitar l'elecció de Jesús María Barrientos com a nou president del TSJC.

Als seus 66 anys, Gimeno afronta la que serà potser la seva última destinació pública després de gairebé 30 anys com a jutge i una etapa professional anterior com a advocat laboralista que li va conferir una pàtina de professional d'esquerres. De la seva etapa com a jutge primer i president del TSJC després en destaca la defensa del català en la justícia i el caràcter afable, rigorós i treballador.

Encara que han circulat diferents noms des que Daniel de Alfonso va ser cessat pel Parlament el passat 29 de juny, el president Puigdemont, que preceptivament ha de fer la proposta al Parlament perquè la voti, tenia des del primer moment aquest nom com el seu candidat. Va ser difícil fer encaixar el nomenament en el ple de fa dues setmanes i tampoc no volia deixar l'Oficina Antifrau en una situació de provisionalitat fins al setembre. En conseqüència, només hi havia aquest ple i el consens amb els grups parlamentaris era relativament fàcil amb l'excepció, en tot cas, del Partit Popular. Puigdemont ha demostrat amb aquest nomenament prou cintura política per treure's de la màniga un nom, mantingut en secret i amb cotó fluix fins a l'últim moment, i despistant més d'un en les hores prèvies, fins i tot, en l'últim moment, també algun dels seus consellers.