Del ministre de Cultura i Esport de qualsevol país civilitzat s'espera que després de l'elecció del president d'una entitat com el Futbol Club Barcelona en primer lloc el feliciti i també li desitgi els èxits més grans en el seu nou càrrec. També, que fugi de polèmiques que no venen a tomb, sobretot després de l'aclaparadora victòria de Joan Laporta, que ha obtingut un suport molt majoritari dels socis blaugranes, per sobre del 57% dels vots emesos. Però això succeeix en un país educat i en un govern que prediqui amb l'exemple quan parla d'obrir una etapa de retrobament entre Espanya i Catalunya. El flamant ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, membre de l'executiva federal del PSOE, no ho deu entendre així i, lluny de la més mínima norma de cortesia, ha decidit donar-li una felicitació especial a Laporta a toc de bram i marcant-li les línies vermelles de la seva presidència: "No pot posar el Barça al servei de la independència" i destacant que els clubs de futbol espanyols són Marca Espanya.

El ministre no és la primera vegada que realitza incursions al món del futbol i a compte del FC Barcelona. El febrer passat va considerar desorbitades les xifres del contracte de Leo Messi i va afegir que qui ha d'estar ben pagada és la ciència i que aquestes xifres el xocaven. Rodríguez Uribes, valencià de naixement i madrileny d'adopció, és a la capital espanyola on ha desenvolupat bona part de la seva carrera política. Passa per ser dexieble de l'expresident del Congrés i també socialista Gregorio Peces Barba —seva és la frase pronunciada el 2011 arran dels desacords amb Catalunya assegurant que creia que aquesta vegada es resoldrien sense necessitat de bombardejar Barcelona—. Potser aquesta empremta el ministre la va adquirir en la seva dilatada vida com a docent, ja que ha impartit classes en l'Acadèmia d'Oficials de la Guàrdia Civil des de 2012 fins a 2018, a l'Escola de Guerra de l'Exèrcit i a l'Acadèmia de la Policia Nacional.

Laporta no tindrà els cent dies de gràcia que normalment se solen concedir a qualsevol persona que assumeix un càrrec i l'Estat espanyol s'ha afanyat a marcar-li el territori del que pot i no pot fer. Encara que al meu article d'ahir ja ho assenyalava, pensava que l'advertiment no arribaria tan ràpid, encara que només fos per una mera qüestió de cortesia. Hi ha d'haver més por del que aparenten. No han esperat ni un dia per assenyalar-li que no n'hi deixaran passar ni una i que la situació d'ara no és la de la seva anterior presidència entre 2003 i 2010. Espanya ha perdut llibertat d'expressió i la repressió s'ha generalitzat contra els sectors independentistes. Res no serà fàcil per a Laporta en aquesta nova etapa i el deep state no ha trigat ni un minut a advertir-lo encara que no hagi obert encara la boca.

Sort que el fins ara expresident, inequívocament partidari de la independència de Catalunya, ve més que preparat per al que li cau a sobre i sap perfectament que el principal servei que pot fer és situar el club de nou en l'elit, sanejar les seves malmeses finances i estabilitzar institucionalment l'entitat. I analitzar a fons si s'han comès irregularitats, cosa que l'obligarà a realitzar una auditoria penal del Barça per no trobar-se d'aquí a uns mesos amb sorpreses desagradables.