Aquest dimarts, cap a migdia, la CUP anunciarà el resultat de la votació que ha celebrat des de diumenge a la nit entre la seva militància per decidir quina posició té davant dels pressupostos que ha presentat el Govern per a l'any 2022. Tot apunta que la formació anticapitalista donarà com a resposta un no condicionat: presentaran una esmena a la totalitat però expressaran la seva voluntat de continuar negociant per retirar-la, si hi ha finalment acord, abans del ple del Parlament que se celebrarà el dilluns 22. Fins aquell dia, si el resultat de la votació de la CUP fos el que es pronostica, tot continuaria en l'aire i la resposta definitiva encara es faria esperar.

El Govern ha expressat per activa i per passiva la seva voluntat de pactar els acords amb la CUP com a soci preferent de la legislatura ja que va facilitar la investidura del president Pere Aragonès. Ho ha fet fins i tot en moments d'aquestes últimes hores, en les quals tancar un acord amb el PSC o amb els comuns hagués estat relativament fàcil. Malgrat això, el conseller d'Economia i Finances, Jaume Giró, ha prioritzat els anticapitalistes i s'ha apropat a demandes de la CUP que no eren fàcils, ni senzilles, a l'inici de les negociacions. Però la CUP ha prioritzat jugar les seves cartes de cara a la galeria abans que tancar un acord. Estan en el seu dret d'adoptar l'estratègia que més els interessi però una oposició als comptes públics que s'han presentat seria, a la pràctica, com trencar el pacte de legislatura. Com va dir Juli Cèsar, alea iacta est.

Abordar un hipotètic no de la CUP als pressupostos no és gens senzill. Sobretot perquè el resultat de l'enorme esforç mobilitzador del 52% del vot independentista en les eleccions del passat 14 de febrer no havia de ser mai aquest. Però el Govern té fins a l'últim moment l'obligació d'intentar treure endavant els comptes públics ja que per això va acceptar l'enorme responsabilitat de fer-se càrrec de la direcció política del país. Els 5.618 milions d'euros de més que figuren al projecte presentat al Parlament i que suposen una despesa rècord, molt concentrada en les partides socials, no poden perdre's ja que els ciutadans de Catalunya els necessiten.

Perquè la no-aprovació dels comptes a la Cambra catalana vol dir això, que cal continuar amb el pressupost prorrogat del 2020 i aquests 5.618 milions de més anirien a parar íntegrament a l'Estat com a devolució del deute que la Generalitat té contret. O sigui, que a més del dèficit fiscal que l'Estat té amb Catalunya d'uns 18.000 milions anuals, per desacord en l'aprovació del pressupost sortiria de Barcelona cap a Madrid un taló sense cap retorn de 5.618 milions. Genial.

Davant de la cruïlla de governar o governar, l'Executiu català ha de fer justament això, governar. Perquè el desgast polític no pot passar per davant de les necessitats dels ciutadans. El servidor públic no té dreceres. Té, en tot cas, incomoditats, problemes i, potser, també incomprensions. Però res no seria pitjor per als ciutadans catalans que llançar pel precipici uns comptes públics que són, sens dubte, els millors possibles.