Un veu moltes coses al llarg de la seva vida i, per ser sincer, fins i tot veu coses que mai no hagués pogut imaginar. La presó provisional injusta i desproporcionada de sis membres del Govern, la presidenta del Parlament i els dos principals líders socials de l'independentisme n'és un exemple. La invenció d'un relat per part de la justícia espanyola per poder demanar unes determinades condemnes n'és un altre. La falta d'empatia humana de líders unionistes amb els presos polítics és estremidora. Deuen tenir raó Felipe González i Jordi Pujol quan afirmen que per dedicar-se a la política cal ser d'una fusta especial i deixar de banda els sentiments.

Quan un creu que ho ha vist tot en aquests tenebrosos mesos en què s'ha maldat per aniquilar un a un els líders independentistes a l'exili o a la presó resulta que no és així. La justícia encara pot fer un pas de rosca a una situació que és esperpèntica si no fos pels més de dos segles de presó que es demanen als nou presos polítics. Ha succeït aquest dimarts a l'Audiència Nacional mentre el fiscal Pedro Rubira s'oposava al trasllat de la causa del major Trapero i la cúpula policial dels Mossos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Rubira, potser envalentit pel fet de jugar a casa, potser sabent que, al capdavall, té l'àrbitre a favor, va pronunciar una de les barbaritats majors que un pot sentir a la sala d'un tribunal.

"Hi pot haver imparcialitat i serenitat si la causa, amb rebel·lió i sedició, s'envia a Catalunya?". No arriben a ser una vintena de paraules, però són suficients per desautoritzar sense cap pietat jutges i fiscals catalans. A tot el TSJC, del primer a l'últim. Només a Madrid hi haurà imparcialitat i serenitat. És aquesta l'opinió de la Fiscalia General de l'Estat? És cert que davant de l'enrenou originat, una nota oficial va pretendre apagar l'incendi. Però ja era impossible. Les seves paraules es van amplificar durant tota la jornada davant de l'insòlit exabrupte als seus col·legues catalans. Però, potser, en el fons, és el que pensa. Ai, la sensibilitat catalana! Potser aquells fiscals que inicialment no van veure ni rebel·lió ni sedició després de l'1-O estan abduïts i no serien ni imparcials ni estarien serens per jutjar-los. Certament, molt fort i inexplicable. A la carpeta judicial per acudir a organismes internacionals no hi faltarà de res.

Deixo per a un altre dia el debat semàntic de la jornada sobre la nova figura arbitral en les relacions entre el govern espanyol i el català: relator (per a Sánchez), notari (per a Iceta) i mediador (per a Torra). El càrrec realment no fa la cosa i és molt més important qui l'ocuparà i quines atribucions té. No és el mateix un expert en aquest tipus de conflictes, preferentment internacional, que un polític o expolític contrari a les demandes de l'independentisme català. Però com encara som al primer estadi i als moviments inicials del govern espanyol, hi haurà temps de tornar-hi abans que els pressupostos generals de l'Estat es votin al Congrés dels Diputats.