És, en part, normal, la paràlisi i el desconcert en què han entrat el PSOE i el PP des del 23 de juliol i el posterior recompte definitiu dels resultats, inclosos els vots de residents a l'estranger, dut a terme per la Junta Electoral Central. Els 172 vots a favor de les diferents dretes —aquí hi ha el del diputat de Coalició Canària— i els 171 de les variades esquerres més el PNB han deixat un únic actor al tauler polític espanyol a l'hora de confegir una hipotètica majoria que no és cap altre que Carles Puigdemont. Hi ha, òbviament, altres actors, però cap amb el paper central del president a l'exili.

Enmig d'aquesta desorientació, la fins ara coalició de govern a Espanya va posant cosetes sobre la taula com si fos una subhasta. Molt actius estan els diputats de Sumar, que aquest dimecres a través de la seva líder, Yolanda Díaz, han ofert poder parlar català al Congrés dels Diputats a canvi d'un pacte per a la Mesa de la cambra. Quaranta-sis anys sentint una vegada i una altra que això era impossible —i, l'última presidenta, Meritxell Batet, tallant les intervencions que no fossin en castellà— i ara resulta que tot era una gran mentida. Que depenia dels vots que tingués cada grup polític i, sobretot, que la composició de la Mesa depengués de Puigdemont. Caram! Veurem com fan entrar el gripau gegant al plat.

Si tot plegat continua al ritme actual de propostes —dilluns, l'ham va ser una reforma del sistema de finançament, necessària, però xavalla en la conjuntura actual— fins al 17 que es constitueix el Congrés, de segur que hi haurà novetats. En qualsevol cas, és políticament interessant el paper que cobreixen els teloners, d'un i un altre costat, en una funció sempre imprescindible per aguantar l'atenció i, sobretot, la tensió en la negociació. Mentrestant, Pedro Sánchez, de vacances al Marroc, una destinació, si més no, sorprenent i provocadora després de la polèmica gestió realitzada amb el lliurament de l'antic Sàhara espanyol al rei Mohamed VI que tantes crítiques va despertar i l'espionatge via Pegasus d'un dels seus telèfons mòbils amb el país magribí, suposadament, rere la cortina.

Mentre tot això passa a les esquerres, algú m'ha comentat que des de la seu del Partit Popular del carrer Génova de Madrid s'han cursat indicacions als dirigents catalans del partit perquè guardin silenci i deixin de ser originals sobre el que s'ha de fer o no amb Junts. Esclar que l'equip de Feijóo ha despenjat el telèfon per esbrinar si tenen alguna opció o estan fora de la partida perquè n'han estat exclosos! No han tingut una negativa. Una altra cosa és que el preu a pagar sigui, arribat el cas, molt inabastable per a ells. I que prefereixin anar a noves eleccions ells, el PSOE o tots dos.