L'aclaparadora victòria de Joan Laporta a les eleccions celebrades aquest diumenge a la presidència del Futbol Club Barcelona és abans que res un reflex de les enormes ganes de canvi al capdavant del timó de l'entitat blaugrana. Els socis del club han optat per la que sens dubte era la decisió més racional en les circumstàncies actuals: fer confiança a Laporta després d'uns anys en què la nau ha tocat fons en l'ambit esportiu, l'institucional, el reputacional i l'econòmic. El club es desfà, literalment, i la crisi econòmica l'ha deixat exposat, fins i tot, qui ho sap, a una possible dissolució mercantil o a una inevitable conversió en societat anònima si les coses no es fan bé i ràpid.

Els socis no volen ni una cosa ni l'altra. Volen continuar sent els propietaris del club i volen també triomfs esportius. Ho volen tot des d'ara mateix i aquesta inquietud a la massa social ha estat la gran aliada de Laporta, com ja ho va ser el 2003. Si en aquell moment calia enterrar la insofrible presidència de Joan Gaspart, ara cal esborrar la de Josep Maria Bartomeu, que, a més, té un corol·lari en els tribunals que no augura res de bo ni per a l'expresident ni per a l'entitat. En època de neteja, el president retornat és vist com una garantia que els canvis que són necessaris fer no es quedaran a mitges i que el club torna a ser un referent imprescindible a nivell internacional. Que hi haurà sanejament econòmic i tornaran els títols.

Aquí hi ha una altra de les claus del resultat i que a més es reflecteix en la molt elevada participació en l'elecció del nou president, superant impediments com la mobilitat comarcal per la Covid. Els socis, malgrat aquesta circumstància, han volgut participar massivament en el que només es pot interpretar d'una manera: que el nou president tingués la força i el suport suficient des del primer dia. Que res no se li pogués retreure: una participació altíssima i un resultat contundent que li permeti ser, com ha dit durant la campanya, independent, política, econòmicament i mediàticament. La gran basa del seu principal adversari, Víctor Font, la resposta econòmica a la crisi del club, ha quedat feta miques durant els debats en què s'ha vist clarament superat per Jaume Giró, l'home fort de la candidatura de Laporta en aquesta matèria.

Laporta inicia una presidència de sis anys que no seran fàcils ja que el seu carisma i la seva actitud indomable desperta passions però també genera enemics. Seria bo que s'aparquessin picabaralles i es deixés treballar el nou president i la seva junta directiva. Salvar el club, que és el primer objectiu del president electe, hauria de ser un objectiu del guanyador i dels aspirants derrotats. També dels que no s'han presentat, però que hi són, i a qui no els serà fàcil digerir el retorn de Laporta al capdavant del club.