No s'ha de pensar que sigui una casualitat que la setmana que va començar amb un 30% de quota de pantalla a TV3 del documental Las cloacas de Interior i que aquest mateix dijous ha tingut l'aprovació de les conclusions de la comissió parlamentària del Congrés, amb els únics vots en contra dels diputats del PP, constatant que l'Operació Catalunya va existir, no havia de tenir la contraprogramació adequada. Ho va pronosticar dimarts l'historiador, des del seu no tan llunyà paper de periodista i fi analista, Toni Soler, quan va deixar escrit que després d'una audiència tan descomunal d'un documental que posava al descobert les irregularitats de la policia i la fabricació de proves falses contra l'independentisme català les coses no quedarien així. No havien de quedar així.

Pel mig, el Tribunal de Comptes va donar a conèixer dimecres que obria una investigació perquè Artur Mas i els tres consellers que ja han estat jutjats, inhabilitats i multats acabin pagant els cinc milions d'euros que va costar el 9-N. Que sigui una mesura que no guardi parangó amb cap actuació del Tribunal de Comptes contra cap governant ha de ser una casualitat. Com ha de ser una casualitat que la ponent que firma la interlocutòria sigui la consellera de Comptes Margarita Mariscal de Gante y Mirón, exministra de Justícia amb José María Aznar. Va ser el primer avís de per què no es deixarien arrabassar el relat de la setmana.

Res a veure, tanmateix, amb la traca d'aquest dijous, amb vuit guàrdies civils personant-se al Parlament, alguns amb el rostre tapat, buscant una còpia dels correus electrònics del diputat adscrit Germà Gordó pel cas de corrupció del 3%. Unes imatges que, es mirin com es mirin, denigren la Cambra catalana i només tenen el valor de poder ser emeses permanentment per televisió. Que després de quinze anys d'investigació del sumari de corrupció del 3% i havent-se consumit en aquest període sis legislatures del Parlament entrin a la Cambra catalana guàrdies civils de la manera que ho han fet és una evidència que no es busca lluitar contra la corrupció. Però s'ofereix l'espectacle imprescindible perquè independentisme i corrupció es pugui ajuntar en un mateix debat. I d'això deu tractar-se. Com, d'altra banda, després es va poder comprovar a les previsibles declaracions dels diputats de l'oposició que han estat muts o veient Goldfinger de James Bond.

La visita al Parlament es va completar amb dues més, amb cinc guàrdies civils més cada una, al Palau de la Generalitat i a la conselleria de Justícia, buscant el llibre de visites de Germà Gordó i la relació de persones que formaven parteix del seu equip administratiu quan ocupava primer la secretària general de Presidència i, més tard, el càrrec de conseller de Justícia. És obvi que tot el material requisat s'hagués obtingut igual amb una posada en escena diferent. Però la performance hauria perdut força i no s'hauria pogut tapar l'enorme escàndol que suposa en termes democràtics el documental de Las cloacas de Interior i les conclusions parlamentàries constatant que va existir una Operació Catalunya. I d'això, fora de Catalunya és que gairebé ni se'n parla.