Primer va ser el Ministeri d'Hisenda sota les ordres de Cristóbal Montoro, del Partit Popular; ara és el Ministeri d'Hisenda comandat per María Jesús Montero, del PSOE, però la conclusió sempre és la mateixa: no hi va haver delicte de malversació als preparatius i el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. S'han imputat una sèrie de despeses a la consulta de l'1-O en conceptes diversos vinculats fonamentalment al Diplocat, però no assoleixen els 200.000 euros que la llei estableix perquè siguin considerats malversació. Tot apareix molt detallat en un informe que Hisenda ha lliurat al jutjat número 13 de Barcelona que va iniciar la instrucció i que hauria de ser clau a l'hora que el Suprem i la fiscalia revisessin, arribat el moment, les seves conclusions.

No sorprèn la posició del Ministeri d'Hisenda, ja que sembla molt estrany que el que no van veure Mariano Rajoy i Montoro, malgrat que ho van buscar sense parar, ho descobrissin ara els socialistes. En un país mínimament seriós, l'informe hauria de ser ja un problema per a la fiscalia i per al mateix tribunal. A mesura que passen les setmanes, decauen presumptes delictes i allà, al Suprem i la Fiscalia General de l'Estat, tothom se'n fa el desentès. És evident que a hores d'ara els delictes de sedició i rebel·lió no se'ls creu cap jurista mínimament seriós. Com tampoc se'ls van creure els països europeus que van tenir o tenen polítics catalans exiliats i que una vegada jutjats han quedat en llibertat i les ordres d'extradició presentades per Espanya s'han retirat.

Tanmateix, la causa general contra l'independentisme segueix el seu curs sense atendre a raons. Però no per avançar a cegues s'arribarà a algun lloc que no sigui el descrèdit de les institucions a nivell internacional i, en aquest cas, el del poder judicial, que tindrà d'aquí a uns anys una rebolcada espectacular si segueix per on va. Tot això, tanmateix, sembla descomptat amb el càlcul que quan arribi el moment qui sap on serem tots. L'estat espanyol fa temps que va decidir pagar aquest cost i, per això, també es manté contra tota lògica els presos polítics catalans a presó provisional i, en algun cas, com és el dels Jordis, havent superat l'esgarrifosa xifra dels 400 dies a la presó sense que s'hagi celebrat el judici ni hi hagi expectatives que surtin en llibertat abans de la celebració.

No succeirà res de tot això però no s'ha de deixar d'insistir en dos punts: els delictes de sedició i rebel·lió no existeixen i, per tant, la causa hauria de tornar al TSJC i a la vista que Hisenda també conclou que no hi ha malversació hauria de quedar només per ser jutjat el de desobediència. La causa inventada per la monarquia, el poder polític espanyol, la justícia i els mitjans de comunicació, queda a tot estirar en això. Una altra cosa és el que es vol dur a terme, i que s'assembla molt més al Tribunal d'Ordre Públic (TOP) que al que hauria de ser la justícia actual.