Està fora de tota discussió, almenys per a mi, que l'expulsió del parlamentari Francesc Homs del Congrés dels Diputats ha estat un abús. I no ara, en la seva fase executiva, sinó des de l'inici. Des del mateix moment en què el Congrés va autoritzar el suplicatori que li demanava el Tribunal Suprem, en ser preceptiu que les Corts generals donessin el seu vistiplau per asseure'l al banc dels acusats pel procés participatiu del 9-N del 2014 en què van votar més de 2,3 milions de persones. El Congrés no l'havia d'haver concedit ja que el processament d'Homs tenia un origen polític, com tothom sap, fruit de la humiliació que va patir l'Estat per la conferència de premsa que van oferir aquella nit el llavors president Mas i la vicepresidenta Ortega i que va ser atentament seguida pels mitjans de comunicació internacionals.

El Congrés, protegint els drets d'un dels seus diputats hauria tingut un gest de grandesa, no de debilitat. Que posar urnes no pot ser denunciable per més malintencionades discussions al voltant de la Constitució que es vulguin tenir. No hi va haver prevaricació (com han dit el TS i el TSJC) i tampoc no hi va haver desobediència, per més que els tribunals així ho hagin decidit: una gran quantitat de juristes discrepen de la sentència. I, a més, el Congrés hauria enviat un missatge inequívoc al govern espanyol perquè s'assegués a negociar. Només Podemos i les seves confluències ho van entendre així a més del PDeCAT, Esquerra, Partit Nacionalista Basc i Bildu. La majoria unionista que va adoptar des de l'inici l'estratègia de la judicialització de la política no està disposada a variar-la tot i saber que aquest camí deixa molt poc marge a l'independentisme català.

En els últims temps la política espanyola s'ha caracteritzat per fer moviments amb llums curts i òbviament la seva mirada va molt poc més enllà de la jugada següent. Cert que té en el seu poder els instruments judicials necessaris per actuar amb força i contundència si així ho decideix. Però el buit estrepitós que van fer les elits empresarials i financeres catalanes a la conferència que acaba de pronunciar Mariano Rajoy a Barcelona haurien de fer reflexionar el president del govern espanyol. El primer representant d'aquest col·lectiu a parlar, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, a més de valorar positivament l'anunci d'inversions va considerar que no era suficient i que només amb aquest gest no es resoldrà la tensió existent. En aquest cas, les sempre escasses paraules dels banquers en públic són gairebé suficients.