La manera com ha retirat de sobre de la taula el govern espanyol els 1.700 milions de l'ampliació de l'aeroport del Prat, el xantatge al Govern de o caixa o faixa però aquí només mano jo; i finalment la permanent voluntat d'humiliació que practica aquest camaleó polític anomenat Pedro Sánchez, capaç de transfigurar-se i d'abandonar ministres i aliats cada vegada que necessita aparèixer davant de l'opinió pública com un personatge diferent, hauria de ser la lliçó a aprendre del nou capítol del conflicte entre Catalunya i Espanya.

Si som capaços, per una vegada, de veure l'arbre i no les branques, i d'allunyar-nos del relat mediàtic espanyolista que presentarà els governants catalans com uns cafres que han perdut una inversió multimilionària arribarem a una única conclusió: el govern espanyol i AENA volien planificar i decidir una ampliació més que discutible per a l'aeroport, en un moment de gran revolució del sector aeronàutic que afectarà també en el futur les dimensions de la pista d'enlairament i aterratge, com si el Govern fos la seva delegació a Catalunya. Madrid decideix i Catalunya obeeix.

No hi deu haver cap altra manera d'evidenciar una total falta de respecte envers el que suposa l'Espanya de les autonomies que aquest exercici autoritari i obscè que ha practicat Pedro Sánchez amb el Govern. És que el president de la Generalitat, a qui consideres el teu aliat i el grup parlamentari que et dona suport al Congrés dels Diputats es va assabentar alhora que els diaris! Una decisió transcendental per a Catalunya conclosa després d'un rampell i per la teva incapacitat d'asseure't a negociar! Com es pot confiar en una negociació sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya amb qui no ha estat capaç d'arribar a acords sobre un aeroport?

Dit això, podem tancar el focus i mirar l'anècdota sobre aquesta o una altra declaració, sobre els canvis de discurs i també d'estratègia. Fins i tot sobre la por d'una manifestació contra el Govern per l'aeroport. Però tot això, al final, són les branques de l'arbre. Com també és irrellevant que els comuns estiguessin en contra a Catalunya mentre el seu silenci era clamorós al Consell de Ministres. Avui es posaran medalles però qui segueix de prop aquesta qüestió sap que no han comptat en la decisió del govern espanyol i dels socialistes.

Això és un pols de Pedro Sánchez per arraconar l'independentisme i presentar-lo— com va reblar Salvador Illa després de l'anunci que va fer a Barcelona la ministra de Transport, Raquel Sánchez— com un bloc polític que, des del Govern, només treballa perquè Catalunya perdi totes les oportunitats. Per cert, durant uns dies, almenys, que ningú des de l'independentisme no parli de la taula de diàleg perquè sonarà a broma. O a una cosa molt pitjor.