Una fotografia d'El Nacional en què es veu el delegat governamental Enric Millo, l'exministre Margallo i el socialista Iceta satisfets a la capçalera de la manifestació convocada per Societat Civil Catalana aquest diumenge, i que es va fer immediatament viral, reflecteix molt més que qualsevol discurs la situació del bloc unionista en la política catalana. En primer lloc, perquè la foto no admet matisos: Iceta és on és per voluntat pròpia i el que queda del PSC amb ell. Els socialistes han acceptat un paper subsidiari en la política catalana i els seus companys de viatge actuals no formen part de la seva història, però això no sembla preocupar-los molt.
La xifra de 7.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, dona una idea fefaent que una cosa són els minuts de televisió obtinguts a les cadenes espanyoles o a les ràdios i els grans diaris del règim i una altra cosa és la realitat al carrer. Si la concentració no va ser un fracàs, va quedar molt a prop de ser-ho, ja que per les imatges emeses de l'acte no sembla que el càlcul sigui a la baixa.
Tot i que la troupe d'assistents de fora de Catalunya va ser, com és habitual en aquest tipus d'actes, significativa. A més de Margallo, hi figurava l'ex-primer ministre francès Manuel Valls, un assidu ja d'aquest tipus de celebracions. Valls ha aconseguit en els últims temps tota una fita: ocupar més espai en els mitjans de comunicació espanyols que en els francesos, la seva empremta ha anat desapareixent mentre trobava tot un filó en la defensa de les seves posicions antiindependentistes. L'esquerra francesa no perdona a Valls, primer, haver reduït a la mínima expressió el PS; després, el seu abandonament del partit i, en tercer lloc, el seu ingrés per la porta del darrere en la formació de Macron que governa França.
A Espanya, Valls es mou ara de la mà de Ciutadans ara de la mà del PP d'Albiol. Com Alfonso Guerra, també cada vegada més a prop de Cs. Quan l'esquerra i la dreta es confonen, els primers no tenen res a fer. Res no, fer bolos molt ben remunerats.