Hi ha frases que s'acaben registrant en el temps com un instant de lucidesa, com aquell instant en el que veus confirmades moltes coses que, fins al moment, havien estat en l'ambient, però mancaven d'una prova sòlida, irrefutable. Un exemple: quan el llavors ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz li va deixar anar a l'exdirector de l'Oficina Anticorrupció de Catalunya, Daniel de Alfonso, (en plena fabricació de proves contra l'independentisme) allò d'"això, la fiscalia t'ho afina". Les gravacions, segurament efectuades per algun equip dels mateixos serveis de l'Estat, acabarien sortint a la llum, i permetrien posar negre sobre blanc a una cosa que era més que una evidència: la connivència entre el poder polític i el judicial.

Quan aquest dissabte Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha afirmat que l'ambient polític pot condicionar el judici als presos polítics i les sentències; quan ha afirmat que, en consenqüència, l'independentisme ha de decidir si vol arribar als judicis en un context d'hostilitats i de ruptura, hem pogut confirmar una cosa que lamentablement ja sabíem: que el judici serà una farsa.

No és Iceta un polític novell, ni es deixa portar per un rampell del moment, no s'equivoquin. Sabia el que deia: si l'independentisme fa un pas enrere, si s'oblida de les mobilitzacions, del referèndum del passat 1 d'octubre, i de la proclamació de la República duta a terme pel Parlament (i no implementada pel Govern), les sentències als consellers presos, a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i als líders socials Jordi Sánchez i Jordi Cuixart poden ser més benèvoles. O sigui que 'cuidadito'.

Aviat sabrem si Iceta, que no dona pals de cec, arriba tard o, al contrari, les seves amenaces acaben imprimint un canvi de guió. Històricament, la Diada de l'Onze de Setembre ha actuat com a cohesionador de l'independentisme. Iceta ja ha deixat clar que el judici serà polític —era evident des del principi—, i els presos de Lledoners, Puig de les Basses i El Catllar també fa temps que van prendre consciència que la sentència estava escrita amb molta antelació i que no hi hauria bones notícies. Per això, les estratègies de fons a Lledoners, que és on hi ha el gruix dels presos polítics, comencen a convergir.