La militància d'Esquerra Republicana decidirà aquest divendres si fa president de la Generalitat el socialista Salvador Illa o, per contra, vota no i obliga la direcció a replantejar el 'sí' atorgat al primer secretari del PSC. L'allau de vots afirmatius anunciats a les xarxes socials pel que és l'entramat dirigent del partit republicà és molt important. I, en conseqüència, si fem cas al que han expressat aquests quadres de l'organització, el 'sí' ha de guanyar la consulta, ja que el contrari seria tota una plantofada a la cúpula republicana que no forma part del seu guió després de les múltiples assemblees informatives de militants que s'han celebrat.
A partir de les 19 hores d'aquest divendres, està previst que es conegui el resultat de la consulta, que —en cas de ser afirmatiu— portaria al pas següent previst en la investidura d'un candidat, que consistiria en el fet que Salvador Illa comunicaria al president del Parlament, Josep Rull, que ja està en condicions d'acceptar un encàrrec per sotmetre's a la votació al Parlament. Tal com és preceptiu i d'acord amb els precedents, Rull obriria una ronda de contactes amb els grups parlamentaris que desembocaria en un ple d'investidura per als dies 7 i 8, o sigui, dimecres i dijous de la setmana vinent. Atesa la correlació de forces que hi ha a la cambra catalana, Salvador Illa guanyaria la investidura si votessin afirmativament tots els diputats del PSC, Esquerra i els Comuns, que sumen 68 parlamentaris, el nombre imprescindible que necessita per ser escollit en primera votació, amb majoria absoluta.
Tot i que a mesura que han anat passant les hores d'ençà que es va anunciar l'acord d'Esquerra amb el PSC s'han anat rebaixant les expectatives, s'ha deixat de parlar de concert econòmic i s'ha posat molt en dubte que Catalunya surti totalment del règim comú —que és l'establert al sistema de finançament actual—, els dirigents republicans han respost que tenen prou força per obligar els socialistes catalans i espanyols a complir l'acordat. Fins i tot la secretària general, Marta Rovira, es va expressar aquest dijous en termes diferents respecte de dates anteriors, reconeixent que és un acord "difícil de digerir" però que no poden quedar-se estancats per por que els socialistes no compleixin.
El risc més gran per a Esquerra seria que el document firmat quedés en una declaració d'intencions sense possibilitats de materialitzar-se
Més enllà de la votació dels republicans, la posició clarament contrària dels barons territorials socialistes al pacte assolit pel PSC i el PSOE amb Esquerra obre un front gens menor i que afecta clarament l'evolució del que s'ha signat. El risc més gran per a Esquerra seria que el document firmat quedés en una declaració d'intencions sense possibilitats de materialitzar-se. Bé perquè el timing de la política a Madrid anés per altres camins i l'acordat per al 2025 i el 2026 ja no fos un govern Sánchez qui ho hagués de gestionar, bé perquè la revolta a les files socialistes ho fes inviable.
No parlem de situacions impensables, sinó més aviat d'escenaris possibles, atesa la fragilitat política del PSOE i la situació judicial de Pedro Sánchez, amb causes obertes als tribunals que afecten la seva dona, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez. Per rebaixar la tensió al si de la família socialista, el president ja ha parlat d'una mena de cafè per a alguns, que podran clonar el model financer ofert a Catalunya. Però tampoc no n'ha donat gaires detalls. En qualsevol cas, no prou detalls. Sobretot, per a una qüestió tan transcendental.