Des que Salvador Illa va anunciar el passat dia 30 que seria el nou candidat del PSC a la presidència de la Generalitat han transcorregut cinc dies. Un temps en què l'Estat espanyol té un ministre de Sanitat a temps parcial. És una cosa que en condicions normals seria si més no sorprenent, però que atesa la situació de pandèmia mundial és una gran imprudència i una falta de respecte intolerable als ciutadans. Ens mereixem un ministre més preocupat per la seva candidatura a la Generalitat que per la salut dels ciutadans? El fet que Salvador Illa estigui ja en el seu paper de candidat interfereix greument les seves funcions i, a més, les mesures que adopta tenen un inevitable biaix que en condicions normals no ho seria. O, almenys, no ho seria tant.

En un estat d'aparença federalista però de facto cada vegada més centralitzat, la qüestió no és fútil, ja que del ministeri depenen moltes de les decisions que repercuteixen sobre les autonomies. És, d'altra banda, el fet que la gestió d'Illa ha estat fortament criticada i el balanç d'Espanya en la contenció de la pandèmia és desolador a nivell internacional. És tal el cúmul de raons perquè Illa deixi el més ràpidament possible el càrrec ministerial que aquest dilluns s'ha produït una situació certament sorprenent: a la petició de dimissió de les dretes —PP,Vox i Cs— s'hi ha sumat Unidas Podemos, el soci de govern de Pedro Sánchez. Es dona així la paradoxa d'un partit que governa demanant la dimissió d'un ministre, una cosa que ho és tot menys exemplaritzant, encara que estigui plena de sentit comú.

Si el consens és tan ampli i la situació d'Illa tan insostenible, per què no ho deixa i es dedica a temps total a la seva candidatura? Sembla obvi que Illa està provant de rendibilitzar la imatge pública del càrrec de ministre de Sanitat mentre Pedro Sánchez l'hi consent i mira cap a un altre costat. Però, si falten tan sols 41 dies per a les eleccions catalanes, tampoc no vindrà d'un, oi? Doncs sí. Perquè encara que les eleccions estan convocades per al dia 14 de febrer, aquesta és una data que ningú no se l'acaba de creure. I la possibilitat que els comicis saltin a maig o juny no és descartable. Si així fos, Illa es trobaria en una situació que no desitja, si la pot evitar. Anirien passant els mesos sense la plataforma de ministre que li atorga el màxim temps a la televisió i la seva imatge i grau de coneixement s'aniria difuminant.

És comprensible, mirat des del seu punt de vista, però és molt poc seriós i gens edificant. Però això amb Pedro Sánchez al capdavant de la maquinària electoral socialista del 14-F i convertida la Moncloa en el quarter general del PSOE és una qüestió menor, sempre que no senti una pressió que fins ara ha aconseguit esquivar.