Dissabte passat ens fèiem ressò d'unes declaracions de la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, en les quals responsabilitzava de manera directa el Ministeri d'Educació de l'impagament de les beques a 158.000 alumnes catalans, una situació que contrastava i molt amb el fet que s'havia produït l'abonament corresponent als alumnes de la resta d'Espanya. L'impacte de la notícia va voler ser relativitzat en un primer instant per part de l'administració central de l'Estat, que va restar importància al tema, emmarcant-lo en un assumpte merament administratiu. La paperassa de l'administració, vaja.
Quan El Nacional va publicar la carta de la consellera d'Ensenyament i del conseller d'Indústria, Jordi Baiget, en la qual denunciaven el greuge que patien els estudiants catalans en ser els únics de tot l'Estat que no havien pagat les beques i els ajuts a l'estudi i que això, a més, requeia en un col·lectiu molt vulnerable, la reacció del ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va pujar de to. Coneixia el cas perfectament i va ser la falta de resposta de la conselleria i la firma de la consellera al conveni el motiu del retard. Méndez de Vigo feia allò tan habitual: la culpa no és meva i només la desídia de l'administració catalana, únicament pendent de la carpeta independentista i del referèndum, és la causant que 158.000 alumnes catalans no hagin cobrat les beques.
Aquestes últimes hores, hem publicat els correus creuats entre la conselleria d'Ensenyament i el Ministeri d'Educació i no deixen lloc a dubtes. Hi ha hagut una voluntat expressa en el retard per falta de l'Administració central i només el Ministeri és el causant del retard en la firma del conveni. La mentida és sempre una mala consellera. Sobretot si hi ha documents creuats pel mig i aquests són publicats. Si resulta ja insòlit que l'administració central colli l'administració catalana i incompleixi compromisos adquirits amb l'excusa del procés independentista quan això afecta ciutadans és immoral. I, en aquest cas, ha estat així i no té volta de full.