Un dels errors que se solen cometre, en part per no ficar-se en arenes movedisses, és separar els nivells d'ús del català de la implacable campanya judicial, política i mediàtica contra la llengua pròpia del país. Així, és molt fàcil escandalitzar-se quan es fan públics els estudis demoscòpics d'ús social del català i es constata que ha caigut als mínims més baixos dels últims vint anys i, en canvi, es mira cap a una altra banda quan els tribunals entren a patolls a desmembrar la immersió lingüística com a sistema d'educació a les aules catalanes.

Disposar d'instruments per a un coneixement profund de la llengua és el primer pas per garantir-ne un ús més gran. Reforçar el català a tots els àmbits de l'educació no és anar en detriment del castellà. És fer possible que les onades d'immigració que estan arribant mantinguin un acoblament amb la nació a la qual volen incorporar-se. Els ciutadans que fan servir habitualment la llengua catalana són tan sols el 32,6%, segons dades del 2023. Això suposa un retrocés de 3,4 punts respecte a l'anterior informe, del 2018, que situava el nombre de parlants habituals del català al 36% —davant un 48,6% d'ús habitual del castellà—. Continua una tendència decreixent accentuada, si es compara amb el 46% del 2003 —davant un gairebé empatat 47% de castellà—, el primer any que es va fer l'enquesta. La panoràmica general: un descens de 13,4 punts percentuals en l'ús habitual del català en vint anys.

S'espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el model d'immersió lingüística, però tots els auguris són negatius

Ara, el TSJC, reblant encara més el clau, ha deixat sense efecte diversos fragments de les instruccions que el Departament d'Educació va enviar als centres escolars de cara al curs 2022-2023, en considerar que exclouen el castellà com a llengua d'ús. Al final, el TSJC s'ha hagut de quadrar i modificar la seva posició inicial, que havia donat per bo el decret del Govern per protegir el paper del català com a llengua vehicular a les aules i n'havia rebutjat el recurs basant-se en el fet que aquestes normes només reproduïen la legislació vigent i s'adreçaven al personal intern del Departament. El Tribunal Suprem no ho va entendre així i en cassació va forçar la rectificació que arriba ara.

Hi ha hagut tantes protestes per la guerra judicial contra el català que sembla com si els partits ja haguessin interioritzat que aquesta batalla és impossible de guanyar. El mes de març passat, el TSJC va mantenir el 25% de castellà a classe, malgrat la nova llei sense quotes. Ara, s'espera que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre el model d'immersió lingüística, però tots els auguris són negatius. Que en matèria educativa les lleis vagin per sobre dels criteris pedagògics demostra fins a quin punt s'ha retrocedit en una qüestió tan fonamental com la llengua. La persecució ha arribat a tal extrem que els efectes només seran absolutament visibles quan no s'hi pugui fer res. Quan sigui massa tard. I comencem a no ser-hi tan lluny.