En espera d'una confirmació oficial del Grup Volkswagen, Catalunya hauria perdut definitivament la batalla per la instal·lació de la planta de fabricació de bateries elèctriques en benefici de Sagunt, un projecte, sens dubte, emblemàtic i que era molt important per al Govern, els sindicats i la patronal. La candidatura valenciana s'hauria imposat, a més de Catalunya, a Aragó i a Extremadura, en una cursa desigual i que el govern espanyol ha acabat decantant i allunyant de Martorell. El president valencià, Ximo Puig, ha acabat guanyant la partida impulsat també per la planta que té Ford a Almussafes i rep amb això un baló d'oxigen de cara a les eleccions autonòmiques de maig del 2022. A més d'obtenir un premi que no s'esperava, això anirà acompanyat de la creació de 3.500 llocs de treball directes, molts d'ells d'alta qualificació; i, també, de reforçar el port de València en la lògica competència que manté amb el de Barcelona, ja que serà una de les vies de sortida.

Un dels problemes de l'independentisme català és no saber ―o no voler― explicar a l'opinió pública catalana el que suposa en el terreny pràctic no disposar d'un estat propi o pertànyer a un que estigui disposat a posar les mínimes traves possibles a Catalunya ―i, de tant en tant, fins i tot, que li proporcioni alguna ajuda― en els projectes de desenvolupament econòmic per poder competir en igualtat de condicions amb els competidors naturals. El mateix succeeix amb l'espoli fiscal, el nefast sistema de finançament autonòmic o els permanents incompliments en matèria d'infraestructures que no fan cap altra cosa que aprofundir en les dificultats. Lluny de tot això, el govern espanyol ens té enredats en el debat sobre la transferència de l'estació meteorològica del Turó de l'Home, que, d'una manera gairebé insultant, és considerada històrica per la ministra de torn i, poc després, se sap que ja havia estat anunciada la transferència per part del govern de José Luis Rodríguez Zapatero a la Generalitat el 2009, quan era president José Montilla.

Encara que l'anunci es farà oficial la setmana que ve, tots els mitjans d'informació han donat aquest dimecres la partida per acabada i, conseqüentment, Catalunya s'ha quedat amb la mel a la boca d'un projecte que hauria estat un baló d'oxigen per als 15.000 treballadors de la Seat, empresa que ja té des del mes d'octubre el primer centre de desenvolupament de bateries elèctriques d'Espanya i el quart del grup Volkswagen al món. O sigui, les condicions empresarials i laborals semblaven existir, la ubicació per a l'exportació era òptima, però això requeria un impuls governamental per part del ministeri que no ha acabat arribant o ho ha fet molt a comptagotes.

Es pot esperar que el Govern i, almenys, els partits independentistes al Congrés exigeixin cada un al seu nivell les explicacions corresponents. I, també, que, a diferència d'altres vegades, se n'extregui la lliçó corresponent. En política, les travetes de l'adversari no poden sortir gratis. Aquest mateix dimecres s'anunciava que el Primavera Sound, un dels festivals emblemàtics de Barcelona i que sempre s'ha celebrat a la capital catalana, convocaria el 2023 una edició de dos caps de setmana però partida entre Barcelona i Madrid. Tot això entre l'alegria del govern municipal, que ha assenyalat que Barcelona continuava exportant al món els festivals que s'hi creaven. Només soc capaç de pensar que ha de ser una sortida extemporània per pal·liar el fiasco o que el tinent d'alcalde que ha fet les declaracions ens pren a tots per ximples. Només s'ha veure l'alegria dels responsables de Madrid, començant per la presidenta Díaz Ayuso, per fer-se una idea de quina és la situació real.

El següent què serà? Alegrar-se perquè el congrés mundial de telefonia mòbil de Barcelona es reparteix entre diverses seus? Siguem una mica més seriosos, si us plau.