Doncs no hi ha hagut ni prevaricació, ni revelació de secrets, ni malversació de cabals públics. Tampoc no ha existit fabricació de proves per desacreditar els dirigents independentistes. Tampoc no ha operat una policia política al Ministeri de l'Interior activada contra rivals polítics. El primer ho sosté la Fiscalia General de l'Estat després d'analitzar les denúncies presentades arran de la publicació dels enregistraments de quatre hores de converses entre el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. Però no només afirma la Fiscalia que no hi ha delicte sinó que ni tan sols no hi ha indicis per iniciar una investigació penal per preconstitució falsa de proves.

Si vostè ha arribat fins aquí és molt probable que la pregunta següent que es faci sigui: però existeixen les cintes, oi? No es tractava d'uns dobles parlant enmig d'un cafè i sense cap consideració ni respecte amb l'Estat de dret, oi? Quedi tranquil -si pot-, les cintes són reals. Doncs tot això que vostè ha sentit, els mitjans de comunicació han titulat -d'altres també ho han amagat, certament, i han preferit posar la seva coneguda llum vermella a qui ho denunciava més que no pas al denunciat i actuar en conseqüència- i també ha provocat un enrenou polític considerable, sí que existeix. És així ho vulgui o no la Fiscalia, que amb la seva decisió pot fàcilment fer creïble aquella frase que mai no va hauria d'haver estat pronunciada per un ministre de l'Interior i que en aquestes hores tornen a emetre per ràdio i televisió: "Això, la fiscalia t'ho afina, fem una gestió".

Tots els partits espanyols, tret del PP, han assenyalat en les últimes setmanes que quan s'obri el Congrés dels Diputats demanaran la creació d'una comissió d'investigació per depurar responsabilitats. Òbviament, els partits independentistes i nacionalistes també ho han avalat. En aquests moments, existeixen proves més que suficients d'un funcionament irregular d'un Estat de dret, que no només es basen en els enregistraments sinó en declaracions de comissaris parlant obertament de l'"Operació Catalunya". Un dels atacs coneguts més ferotges contra la democràcia no és bo que quedi en l'oblit més absolut.