Encara que a hores d'ara ja no és cap gran novetat, el fet que el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón hagi imputat la en altre temps totpoderosa Esperanza Aguirre per diversos delictes, entre altres, el finançament irregular del Partit Popular entre el 2003 i el 2011, i l'hagi citat a declarar el proper 18 d'octubre, suposa la caiguda d'un gran mite de la dreta espanyola. Aguirre, implacable amb els seus adversaris, campiona de la discrecionalitat amb els recursos públics que va gestionar durant molts anys al capdavant de la Comunitat de Madrid, despietada amb els seus companys de partit que li portaven la contrària, i capaç de donar tota mena de lliçons sota una falsa aparença de persona pulcra i impol·luta, provarà la seva pròpia medecina pel finançament irregular que va manejar el PP de Madrid. Organització que ella presidia i que la va ajudar a obtenir còmodes victòries electorals. "A mi, per corrupció és per el que no m'imputaran, estigui vostè molt tranquil·la". Aquestes paraules d'Aguirre, coneguda col·loquialment entre els seus col·laboradors com la lideressa, contestant una diputada de l'oposició, encara ressonen entre les quatre parets de l'Assemblea de Madrid

Aguirre era, segons diferents informes de la Guàrdia Civil que han servit perquè la fiscalia anticorrupció demanés la seva imputació i el jutge l'acceptés, la punta de la piràmide del finançament irregular, cosa que ella sempre ha negat. A la llista de 43 persones citades pel jutge, també està en idèntica condició que Aguirre la seva successora, Cristina Cifuentes. Les dues s'asseuran al banc dels acusats com a investigades per delicte electoral, falsedat de comptes, prevaricació i tràfic d'influències. Les hemeroteques estan plenes de vídeos d'Aguirre, sobretot, i atesos els seus molts anys en primera línia política, de proclames defensant la seva implacable lluita contra la corrupció i de tolerància zero. Discursos que aguanten el que aguanten i, en el seu cas, darrere sempre d'una acalorada defensa de la unitat d'Espanya i de crítica implacable dels independentistes. El cert és que el seguici de dirigents del PP madrileny de primeríssima fila imputats abasta des de 1995 fins al 2018, 23 anys.

No deixa de ser sorprenent que, malgrat que tots els presidents de la Comunitat de Madrid des de 2003 fins ara hagin estat imputats per corrupció -tret d'Ángel Garrido- i tots fossin del PP, Ciutadans avalés fa molt pocs mesos Isabel Díaz Ayuso, també dels populars, per a aquest càrrec. Difícilment amb Ayuso, que no fa tant temps deia voler tenir a prop Aguirre i Cifuentes i comptar-hi perquè són un valor, la necessària regeneració política arribarà a la Comunitat de Madrid. No deixa de causar una gran perplexitat que el PP, en aquestes circumstàncies i amb l'historial que comença a acumular, continuï sent considerat un partit d'Estat. I un últim interrogant: serà Ayuso la següent presidenta madrilenya també processada?