La decisió del govern de Pere Aragonès d'incorporar amb tota l'autoritat Pere Macias a les negociacions per al traspàs de Rodalies a la Generalitat i nomenar-lo comissionat —amb la qual cosa s'encarregarà de liderar amb el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, la transferència a Catalunya— és un camí encertat per provar d'arribar a bon final. Macias atresora a la seva esquena prou experiència en l'àrea de les infraestructures i ja va ocupar, entre els anys 1997 i 2001, la conselleria de Política Territorial. Amb 67 anys, ha exercit gairebé tots els càrrecs polítics a què podia aspirar, des de l'alcaldia d'Olot i el ja esmentat de conseller als de diputat i senador durant més de deu anys.
Macias és una rara avis al món de la política catalana, ja que la seva formació d'enginyer de Camins, Canals i Ports i la seva visió sempre més professional que partidista li va permetre ocupar tots els càrrecs possibles quan militava a Convergència Democràtica, i després, amb la desaparició del partit, va mantenir la seva condició d'independent. Amb aquesta aura de saber el pa que s'hi dona a gairebé tot arreu, l'exbatllessa de Barcelona Ada Colau li va encarregar el 2016 la direcció estratègica del projecte de connexió dels dos tramvies per la Diagonal. Des del 2018, era coordinador de Rodalies a Catalunya, designat, en aquest cas, per un govern socialista. El cicle es completa ara amb el nomenament d'un govern d'ERC.
De feina no n'hi faltarà a Macias. Fins a aquest dijous a la tarda, estava prevista la primera protesta aquest divendres de la vaga convocada pels comitès d'empresa de Renfe i Adif contra el traspàs de Rodalies a Catalunya i que s'ha desconvocat a l'últim moment. Era, sens dubte, una vaga política: no es podia titllar de cap altra manera la protesta dels treballadors, ja que se'ls preservava el lloc de treball, i el traspàs és, ara com ara, un acord polític entre el PSOE i Esquerra per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Som, per tant, no només molt lluny del final, sinó lluny del principi.
Hi ha una mena de catalanofòbia de fons que sempre sorgeix quan es tracta de realitzar una transferència a la Generalitat
Enmig de la forta oposició de diferents estaments polítics, judicials, mediàtics i econòmics, posicionant-se en contra de la llei d'amnistia i, en definitiva, a una situació de normalitat de la nova legislatura espanyola per generar la màxima inestabilitat possible, el moviment dels comitès d'empresa d'Adif i Renfe estava en la mateixa longitud d'ona. Que era una vaga estranya en la seva convocatòria ho demostrava el fet que no hi ha en joc cap dels seus drets, per més mentides que intentaven propagar. Hi ha una mena de catalanofòbia de fons que sempre sorgeix quan es tracta de realitzar una transferència a la Generalitat i que no és més que un reflex de com han evolucionat les coses a Espanya aquestes últimes dècades. Amb aquesta actitud no s'hauria pogut fer cap transferència a partir del 1978, que va ser quan es va començar a dotar de contingut —més que no pas de recursos econòmics— l'autonomia catalana.
Pere Macias ja pot, per tant, arremangar-se. Li caldrà bastant més que complicitats polítiques i la seva habitual mà esquerra per arribar a bon port. O, més ben dit, a una bona estació.