No deixa de ser curiós que hagi estat al ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, a qui se li hagi provocat l'incendi més gran amb la veïna França arran de la publicació del manifest dels 41 senadors gals demanant la intervenció del país i de les autoritats de la Unió Europea al conflicte català. L'home que presumeix dels millors contactes en l'esfera internacional i que ha posat en marxa el lobby governamental d'Espanya Global per defensar els interessos de l'Estat i contrarestar el discurs independentista ha rebut un gol per tot l'escaire. D'aquells que fan mal i que, tot s'ha de dir, no van rebre cap dels ministres d'Afers Exteriors del PP. Ni el sempre polèmic José Manuel García-Margallo ni l'inexpressiu i vacil·lant Alfonso Dastis, aquell ministre a qui li va passar per sobre la BBC i Sky News provant de demostrar que no hi havia hagut violència policial l'1 d'octubre i que tot havien estat unes fake news molt ben preparades per l'independentisme.

Un amic francès, amb qui vaig establir una bona relació en la meva recent etapa a París, em recordava aquest dilluns la rellevància de la iniciativa dels 41 senadors francesos pel fet excepcional que parlamentaris d'un país de la UE es pronunciïn en contra d'un altre soci europeu. Si, a més, ho subscriuen parlamentaris de tots els grups polítics a la Cambra i de totes les regions encara és més cridaner i també explosiu en un país com França. Un diplomàtic estranger resident a Madrid d'un país de la UE em cridava recentment l'atenció amb la següent frase: "És, amb el Brexit, l'assumpte que estem seguint amb més interès". Es referia al conflicte català, que encara que els governs fan el possible per allunyar-lo de l'agenda mediàtica no deixa de ser permanentment present als mitjans internacionals.

La reacció d'Emmanuel Macron en auxili d'Espanya i de la seva unitat territorial així com la de la seva ministra d'Afers Exteriors, Nathalie Loiseau, en la mateixa direcció i en defensa de la Constitució espanyola, no són més que la resposta d'un soci europeu davant de la crida d'auxili de l'estat espanyol. Si la reacció dels 41 senadors francesos ha estat tota una plantofada a l'estat espanyol, la reacció de les autoritats gal·les ha estat insuficient perquè Borrell es recuperi del cop rebut.

A uns centenars de quilòmetres, el president a l'exili, Carles Puigdemont, visitava la presó alemanya de Neumünster, en la qual va romandre retingut fa ara un any mentre les autoritats judicials germàniques analitzaven l'ordre d'extradició cursada per la justícia espanyola. Puigdemont ha volgut tornar al que va ser l'èxit més important de l'exili català i tot un revés dels tribunals germànics al Suprem i els jutges Pablo Llarena, Manuel Marchena, Carmen Lamela... L'eix París-Berlín ha tingut la seva pròpia dinàmica encara que Macron i Merkel de segur haurien volgut una altra cosa: sortir al rescat de Pedro Sánchez i de Mariano Rajoy.