Malgrat la dificultat que suposa mantenir un ritme continuat de mobilitzacions massives al carrer -tres des de l'11 de setembre- l'independentisme català ha tornat a demostrar aquest dissabte a Barcelona que la seva capacitat de convocatòria continua intacta. Al llarg de més de tres quilòmetres del carrer Marina, des del mar fins a Travessera de Gràcia, més de 20 illes de cases, centenars de milers de persones, segurament més de mig milió, es van llançar al carrer a reclamar la llibertat dels presos polítics catalans. A diferència de les últimes mobilitzacions, la presència de no independentistes es va fer evident a les xarxes socials. Fa dos anys, al mateix tram, la Guàrdia Urbana va xifrar en 750.000 els assistents; aquest any, amb una presència molt similar, l'ha reduït a 350.000. Pel mig, el canvi de responsable de seguretat de l'Ajuntament, avui en mans del regidor Albert Batlle i d'una alcaldessa, Ada Colau, votada per al càrrec amb el suport de PSC i dels regidors de Manuel Valls.
Certament, la xifra oferta per la Guàrdia Urbana és una provocació i per això és bo destacar-ho. Però menor al costat de l'exercici democràtic i de suport als presos i els seus familiars en una hora tan difícil, després de la sentència del Tribunal Suprem que els ha condemnat a cent anys de presó, des dels nou dels Jordis -Sànchez i Cuixart- als 13 d'Oriol Junqueras. L'independentisme està responent d'una manera permanent des del passat dia 7 amb mobilitzacions que, en la seva gran majoria, han acabat sense actes vandàlics. De fet, no hi ha hagut normalitat a Catalunya des d'aquella data ja que s'han vist afectades les infraestructures, la vida cultural, universitària, associativa, i fins i tot s'ha ajornat el clàssic Barça-Madrid previst per a aquest dissabte. El pretès escarment de l'Estat espanyol no ha fet sinó incorporar més tensió a la situació ja que han quedat al descobert des de la incapacitat política per obrir una via de diàleg fins a la injustícia d'unes condemnes per unes penes que ni s'han pogut provar, ni es podran defensar a Europa.
La mobilització de l'independentisme no es reduirà ni amb amb l'actuació de la justícia ni amb la intervenció policial. Això ja ha quedat meridianament clar. El conflicte polític necessita una pista d'aterratge polític i per això el problema està enquistat des de fa anys. La manifestació multitudinària d'aquest dissabte ho torna a constatar, per més que la calculadora dels mitjans unionistes aprofiti les xifres de la Guàrdia Urbana per elucubrar i elucubrar sobre una reducció de la mobilització de l'independentisme. Són els mateixos que fa uns mesos asseguraven, sense cap pudor, que la sentència del Suprem seria "un bàlsam per a la tensa situació política a Catalunya". Amb les urnes a la cantonada, el 10 de novembre, i en uns comicis sempre difícils per a l'independentisme com són les eleccions espanyoles, veurem en què queden les sumes i restes dels independentistes. La nit del 10-N hi haurà de nou a Catalunya una gran sorpresa.