Ni un ministre d'Afers Exteriors exclusivament dedicat a desprestigiar internacionalment la causa de l'independentisme català, ni un organisme milionari com Espanya Global, dedicat exclusivament a fer proselitisme espanyol, i rebatent, fins i tot amb males arts, les explicacions de les institucions catalanes sobre quina és la situació real a Catalunya ha evitat el sonor calbot del Consell d'Europa al govern de Pedro Sánchez. I no sobre una qüestió ni molt menys menor sinó sobre la vulneració de la llibertat d'expressió dels polítics empresonats a l'Estat espanyol i Turquia. La mera equiparació d'Espanya a Turquia en un document oficial d'una organització internacional amb seu a Estrasburg i de la qual formen part 47 estats europeus hauria de ser motiu d'inquietud i alarma si no fos perquè el deep state ha sortit de caça major i el seu principal objectiu no és cap altre que vincular l'independentisme català amb el terrorisme.
L'informe, de 13 folis, presentat pel letó Boris Cilevics al Comitè d'Assumptes Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, i que ha estat aprovat, és enormement dur amb el comportament de la justícia espanyola i les decisions adoptades pel Tribunal Suprem com, per exemple, la privació de llibertat, la immunitat parlamentària, la independència dels electes i la sol·licitud de llargues penes per als presos polítics. El letó Civelics, d'acord amb l'informe aprovat, sol·licitarà d'efectuar una visita d'informació a Madrid i Barcelona i serà divertit saber quina és la resposta del Govern espanyol i d'Exteriors que, hores després de la notícia, mantenia un silenci inusual malgrat tractar-se d'un ministeri tan loquaç com polèmic.
No és la primera vegada que Espanya és assenyalada per organismes internacionals en tot el conflicte català. Bé és cert que la Comissió Europea, el veritable politburó dels estats, roman en el dia d'avui bastant impermeable per a les demandes de l'independentisme català. Tanmateix, el corrent de simpatia al Parlament Europeu es va eixamplar d'una manera significativa després de les eleccions del mes de maig passat i en alguns països s'han produït pronunciaments impensables de partits polítics o de cambres legislatives a favor de la demanda de referèndum o en contra de la presó dels líders independentistes. És el cas, per exemple, de França, Alemanya i la Gran Bretanya, per citar els més importants d'Europa.
L'enorme soroll judicial, polític i mediàtic de l'Estat espanyol per associar l'independentisme català amb el terrorisme està tenint a data d'avui a nivell internacional un recorregut limitat. Entre altres coses, perquè els moviments han sigut tan matussers que no han tingut gran credibilitat. I no serà perquè no s'estigui posant a sobre de la taula artilleria pesada, com ara les filtracions esbiaixades de sumaris secrets de l'Audiència Nacional, la permanent discussió a Madrid de la restauració del 155 per limitar o suspendre el govern de Catalunya o, fins i tot, l'activació de la llei de Seguretat Nacional, l'últim cartutx posat a sobre de la taula com a avís a la Generalitat. El fum per davant de les advertències internacionals a Espanya.